desPensaments

Els catalans tenim certa molta tendència a senyalar Madrid com el súmmum del centralisme i dels mitjans de comunicació parcials, però com a cosinets germans que som aquí no ens quedem gens curts amb el tractament que donem a Barcelona i a comarques.

Realment, avui han aconseguit sorprendre'm quan ja pensava que ho havia vist tot. Algú encara dubta que El Periodico és el Butlletí Oficial del PSC (BOP)?

Fa dies que només es parla de si els immigrants residents a Catalunya han de tenir o no han de tenir també dret a votar. Curiosament, el debat està restringit a les eleccions municipals i no ho entenc: perquè han de tenir el dret d'escollir batlle i no pas el d'escollir president? Incongruències...

Bé, és igual perquè aquest no és el punt on volia arribar. Jo no sé si haurien de tenir o no segons quins drets i segons quins deures, donat que en desconec els aspectes legals. Però em sembla que, de nou, hi ha molta demagògia al voltant d'aquest punt. Uns, els de la dreta, reaccionen amb cautela i dubtant que ara sigui el moment. Uns altres, bàsicament els ecos dels socialistes, acusant de xenòfob i racista a qui digui que no.

No entraré a valorar el lamentable espectable que estem veient (mecatxis! ja ho he valorat!), però em pregunto:

• Estem preparats perquè un partit islamista inspirat en una lectura restrictiva dels llibres sagrats pugui condicionar la política de qualsevol municipi?
• Estem preparats perquè un partit llatinoamericà determini la política lingüística de qualsevol municipi?

Perquè és claríssim que si els immigrants poden votar no ho faràn als partits d'aquí sinó que es crearàn els seus propis partits. Això és de calaix i, a més, crec que és just i lògic. I si hi ha un partit islàmic que defensa la obligatorietat del burka (perquè no?) i treu 1 representant a la ciutat de Barcelona... podria arribar a ser condicionant per establir govern! O què us sembla si un partit llatinoamericà que defensa l'ensenyança única en castellà a les escoles es converteix partit frontissa per a la governabilitat de Catalunya? O què passarà quan als barris emigrants el PSC perdi tota la seva força a favor de, per exemple, el PTL (Partido de los Trabajadores Latinoamericanos)? Qui serà el guapo que, aleshores, els acusarà d'anti-demòcrates, de radicals i acte seguit es recordarà de la mare de qui els va permetre acudir a les eleccions? Quants immigrants castellans oblidaràn la seva condició d'emigrants per demanar l'expulsió dels nous immigrants que pretenen imposar costums foranis a Catalunya, tal com han estat fent ells durant 40 anys? Qui dels que ara s'omplen la boca dient que tothom té dret a votar demanarà que no es permetin segons quins partits amb segons quins programes? Qui serà el primer a demanar una nova llei de partits anti-foranis, així com ara hi ha l'anti-Batasuna?

En fi, aquesta reflexió no l'he vist enlloc encara i em sorprèn perquè no crec que estigui dient cap tonteria. De nou, els nostres partidets es fan els super-moderns però continuen amb la closca tan buida com abans d'anar de vacances. Jo ja fa temps que ho predico: d'aquí 15 anys hi haurà uns disturbis racials ètnics a Barcelona que riute'n tu dels de Paris. Per alguna cosa Barcelona fou coneguda com la Rosa de Foc.

El temps em donarà o prendrà la raó. I espero que me la prengui (o que aleshores jo ja estigui ben lluny de ca'n Fanga).

Bé, l'experiència al bloc de Festa Major ja s'ha acabat. Realment no crec que hagi sigut un experiment gaire reeixit ja que tots plegats hi hem escrit ben poc. Entre els membres de GràciaNet això ja és normal, i encara més normal és que ara vingui un període de com a mínim dues setmanes on no respirarà ningú, i qui ho faci no serà atès :-)

Són les nostres vacances cibernètiques (que a vegades aprofitem per a fer un soparet), i em sembla que jo també me les agafaré pel bloc. Darrerament estic mandrós, penso en moltes coses que hi voldria posar però després es fa tanta mandra posar-me a escriure... ;-) Tinc un parell d'escrits començats, i alguna idea més que em roda pel caparró però uff, sembla que materialitzar-ho és complicat.

Durant uns dies em podeu trobar escrivint al bloc col.lectiu Pensaments de Festa Major, creat desde GràciaNet com un experiment.

Us deixo aquí l'explicació donada per GràciaNet, des del seu bloc:

Nou bloc comunitari de festa major
Després de 9 anys fent la web, primer oficiosa i després oficial de la Festa, els malalts de GràciaNet ens varem plantejar... i que farem durant la Festa Major (a banda dels merders “extra” on cada un està ficat)?

Com que aquest, a casa nostra, ha estat l’any dels blocs, varem pensar que el millor seria fer un experiment: fer un bloc comunitari on explicar cada un les seves vivències durant els dies de festa. Així, el dia 22 tindrem una mena de diari amb múltiples personalitats, ple d’anècdotes, diversió, cabrejos, etc. en resum, 7 o 8 dies de plena dedicació al, potser, moment més àlgid del gracienquisme militant.

Us hi espero! :-)

El dissabte 05 d'Agost, ja fa deu dies ben bons, vaig tenir el plaer de sortir a la montanya de nou (Déu, ja ho enyorava!) i ens vam dirigir cap a Estiulà. Es tracta d'un riu ubicat al Ripollès, ja molt a prop dels Pirineus, on s'hi poden trobar varis gorgs preciosos. Com que nosaltres som així de "xulus", en comptes d'anar directament als gorgs i banyar-nos en aquelles aigües tan fredes vam decidir remontar primer el riu desde dins. Vaja, com si féssim barranquisme però al revés.

Certament la pujada va ser molt agradable i al cap d'una horeta de comportar-nos com amfibis vam arribar al primer gorg. L'aigua estava ben gelada, però tampoc es tractava de fer-li un lleig a la Natura... o sigui que de cap!. Ens vam banyar i vam continuar amunt fins arribar a una esplanada adjacent a un gorg on ja vam decidir apalancar-nos i dinar. Després, alguns vam decidir continuar amunt buscant més gorgs i d'altres, a falta de televisió van decidir quedar-se ja fos fent la migdiada o relaxant-se en grup.

Tot pujant, vàrem localitzar un parell de gorgs més on vam remullar-nos i després ja tots junts de nou vam emprendre la tornada, amb parada prèvia a Campdevànol per fer un parell de cervesetes.

Total, una sortida molt relaxant (amb aquesta calor tampoc es tracta de deshidratar-se) en un paratge desconegut per mi i que, sincerament, em va encantar :-)

Les fotos les teniu aquí.

Aquest llibre me'l van regalar pel meu aniversari (gràcies C.!) i em va fer molta il.lusió. També em feia una mica de por, ja que normalment els llibres que estàn tan de moda acostumen a ser una mica com els blockbusters del cine, és a dir, llibres d'entreteniment però sense massa qualitat.
I bé, un cop acabat puc afirmar sense vergonya que el nivell literari no és excessivament elevat, almeys pel meu gust. D'altres llibres histórico-fantasiosos de l'època (estil Els Pilars de la Terra, El Metge, Els fills del Grial, etc.) estàn molt més ben redactats i et permeten "veure" en la teva imaginació els personatges i paisatges, cosa que amb aquest no m'ha passat. La història és bonica, enganxa i vols continuar... però al acabar el llibre no m'ha quedat aquell trist regust de boca de "què se'n farà ara dels meus amics?".

Però hi ha un altre aspecte que crec que és tremendament positiu en aquest llibre, i és mostrar com Catalunya (i la resta de la Corona d'Aragó) es relacionava amb els pobles del Mediterrani de forma sobirana. Com dirien els de La Hora Chanante: "hay que decirlo más!". És a través dels llibres d'història, i els de forma novel.lada són perfectes per això, ambientats en els segles que Catalunya fou sobirana (amb Jaume I de forma "oficial", però "de facto" desde Borrell II, i fins la derrota de 1714) que podem mostrar que no anem escassos d'arguments. Si anglesos, alemanys, italians, castellans, etc. són capaços d'escriure llibres en els quals sense complexes escriuen sobre el seu passat "gloriós" perquè no ho podem fer nosaltres? Mostrar als catalans i a tot al món que, efectivament, Catalunya sempre ha estat sobirana i mestressa del seu futur i esclava del seu passat. Mostrar que teniem una estructura nacional, un respecte guanyat a pols per la Mediterrànea, que érem catalans i no castellans, que amb Castella i França sempre ens hi hem esbatussat de valent guuanyant a vegades i perdent altres, i que el nostre vassallatge a la Corona de Castella fou imposat per la sang, és la millor forma de desautoritzar tothom que ens nega la nostra Història. És a través de l'educació, i en aquest cas la lectura és la millor eina, que ens podem mantenir forts esperant (com els inques, i ells porten dos segles més que nosaltres) que arribi el líder que ens guïi de nou cap a la capacitat de decidir per nosaltres mateixos.

 (Segueix)

Diuen que a l'estiu es llegeix més... jo la veritat és que no hi noto diferència amb la resta de l'any Aquí va, doncs, les darreres lectures que he tingut el plaer de disfrutar

Camí d'Itaca, de Roc Cassagran i Oleguer Presas.
Llibre molt senzill i ràpid de llegir, explica els sentiments i vivències d'Oleguer durant les 24 hores posteriors a l'obtenció del títol de Lliga pel Barça l'any 2005. La veritat és que a mi no m'ha defraudat, sempre m'ha caigut bé en Oleguer i a través del llibre he pogut imaginar-me una mica més el seu rera-fons social. Tímid, sensible e involucrat, a través del llibre explica el seus intents de canviar la societat que l'envolta i com va anar pujant en el món del futbol fins arribar on és. Per mi, totalment recomanable.

L'historiador, de Elizabeth Kostova.
Llarga, extensíssima novel.la de debut que barreja conceptes històrics amb fantasies al voltant del mite del comte Dràcula. La protagonista descobreix un bon dia un llibre amagat del seu pare i aquest li comença a explicar la seva relació amb Vlad Tapaç (Dràcula). Com que a mi personalment m'encanten les novel.les on es barreja la història amb la imaginació, aquesta l'he llegit disfrutant-la molt. Certament, enganxa i costa deixar-la de banda per fer altres coses. Potser és cert, com algú m'ha comentat, que al final despista un plegat tanta barreja històrico-fantasiosa, però això no treu que sigui una lectura molt agradable. Al final, com sempre, tristor per veure com uns personatges que m'agradaven i començava a conèixer bé s'acaben


A long way down, de Nick Hornby.
Aquest llibre me'l vaig comprar aprofitant l'estada a UK, ja que és un autor a qui em vaig aficionar quan vaig estar visquent entre els anglesos. Divertit com sempre, al seu punt, narra com un presentador de televisió repudiat decideix suicidar-se saltant desde l'edifici més popular entre els suïcides londinencs. Quan s'està preparant per morir, s'adona que darrera seu hi ha cua esperant torn... i a partir d'aquí comença una història bastant hilarant, molt de l'estil del seu escriptor. Malgrat he llegit que és la seva millor novel.la, per mi no arriba a l'alçada de High Fidelity. Però no es desmereix en absolut.
Curiosament, en Johny Depp ja n'ha comprat els drets i en prepara la versió cinematogràfica.

A vegades, saber fer bé una cosa no et converteix en un bon professional. Per exemple, pots ser un crack servint taules, però si no domines l'art de et-miro-però-no-et-veig no estàs capacitat per servir copes a, diguem, qualsevol plaça de Gràcia. Efectivament, un autèntic cambrer mirarà cap on ets tu i notaràs que la seva mirada et trapassa, que no ets ningú, que no s'adona que tens la mà aixecada i l'estàs mirant fixament dient "eps! eps! aquí!", i fins que ell no ho consideri oportú no vindrà a preguntar-te si vols prendre alguna cosa (que ho farà sense mirar-te a tu, sinó mirant cap algún altre lloc). Professional, molt professional.

Doncs bé, l'altre dia anant pel Passeig de Sant Joan em vaig assabentar d'una altra habilitat col.lateral: cal tenir carnet de conduir per netejar cristalls. No n'hi ha prou amb netejar super-ràpidament un gran cristall si no tens carnet de conduir. El perquè d'aquesta habilitat necessària encara és un misteri, però sembla que a l'empresa ho tenien molt clar :-)

Ja fa un parell de mesos em vaig instal.lar al bloc el sistema d'anàlisi de visites de Google Analytics. Durant un temps l'he deixat recopilant dades i ara m'estic dedicant a poder-lo conèixer. Realment, és una eina molt potent per a obtenir informació dels teus visitants, d'on provenen, què miren, si són nous o repetidors, etc.

Però hi ha una cosa que em té absolutament sorprès. A partir de les IP's, Google és capaç de dir-te de quina població prové! He estat buscant per Internet, però no he aconseguit trobar una eina amb tanta fiabilitat. La majoria d'elles et diuen on és el carrier, fins i tot algunes encerten a dir-te la població, però té una fiabilitat baixa ja que no funciona bé amb IP's dinàmiques.

Però deixant de banda el "pique" que pugui tenir jo amb mi mateix per a trobar aquesta eina, és sorprenent veure d'on et visita la gent... Et preguntes: a qui conec jo d'aquí? Qui em pot visitar des d'aquest poblet? Perquè ho fa a les hores que ho fa? A tall d'exemple, per tal de mostrar fins a quin punt és fiable l'invent del Google, m'he trobat visites de "Torrelles de Llobregat/Les casetes d'en Montaner", de "Villaviciosa De Córdoba", de "San Lorenzo De El Escorial" o fins i tot "Las Jarillas", "Oleiros" (aquest amb insistència... qui serà?) i sorpresa... "Gràcia"! No Barcelona, no... Gràcia!! Serà l'ajuntament?

En fi, això del Google Analytics, tot un invent per quan estàs avorrit I si a més combines les dades amb el Google Map pots obtenir resultats com aquest, corresponent a les visites dels darrers 7 dies: