desPensaments

Internet, i més concretament això que en diuen la blogosfera, és com una immens Speakers' Corner on la gent s'agrupa per a discutir, convèncer, animar-se, enriquir-se o violentar-se. A mi m'encanta navegar sense rumb fix i enriquir-me amb les converses dels altres, amb els seus pensaments i les seves cabòries. També els seus traumes, les seves penes i alegries, els seus pensaments més íntims que cal protegir publicant-los sota un pseudònim; trobes savis on creies que hi havia desert, mentre d'altres et poden decebre profundament.

I entre tot aquest onatge d'idees i discussions ja fa temps vaig veure una curiosa Llei social que regula els límits. És l'anomenada Llei de Godwin, i resa així:

A medida que una discusión en Internet se alarga, la probabilidad de que aparezca una comparación en la que se mencione a Hitler o a los Nazis tiende a uno.

Potser és interessant saber que és una redefinició d'una altra afirmació:

Se puede deducir que una discusión en USENET caduca cuando uno de los participantes menciona a Hitler y los Nazis.

Bé, ahir als blocs graciencs hi va haver uns petits enfrontaments bítics i he vist com aquesta llei es pot aplicar aquí i aquí. El més xocant, és que tot ha sigut en tan sols 10 missatges, és a dir, no ha fet falta parlar massa per tal que sortissin nombrats els innombrables. En general he observat que s'intenta evitar aquest tipus de comparacions degut, en part al respecte per qui ho va patir, principalment a la impossibilitat d'establir paral.lelismes amb una època i una societat tan agitada com l'europea d'entre-guerres. Però en aquest país, una vegada més, les coses són diferents.

Un no deixa d'aprendre mai coses, oi?

Ahir vaig anar seguint el partit del mundial a través dels crits i petards. Al principi, foren uns crits de "Espanya! Espanya", corresponents al primer gol ibèric (mal rotllo, la colonització de Catalunya continúa imparable, ara emparats també per la migració llatino-americana). Però després, sorprès, vaig sentir petards, aplaudiments, riures i crits. Vaig engegar la tele i tatxàn!, els gavatxos havien empatat. Ja bastant més tard, vaig poder reconèixer, pels riures i els petards, que els gols anaven caient a la porteria de la fúria espanyola i, sincerament, em va agradar.

Em va fer feliç, només una miqueta, constatar que hi havia més soroll quan marcaven els francesos que quan ho feien els espanyols. I és que entre uns i altres la decisió no era senzilla, però si ha de guanyar algú que siguin els francesos (que, tot sigui dit, mirant la selecció no ho semblen pas de francesos!)

Hola! Jo sóc l'Ona, la propietària de l'humà que normalment escriu en aquest bloc. I vull aprofitar que de tant en tant algú llegeix les tonteries que ell escriu per demanar-vos un favor.

Ja fa dies, setmanes, que em sento bastant sola tot el dia a casa. En general envio a l'humà a treballar i em quedo dormint, relaxada. Intento distreure'm sortint a la finestra i tafanejant el que fa la gent, jugo amb les pilotetes que li he fet comprar, escalo els armaris o, senzillament, dormo. En si, no és una vida massa desgraciada però enyoro els meus germanets i m'agradaria tenir algú amb qui jugar. L'humà ho intenta, però no és el mateix: és bastant patoset i sincerament, córrer pel passadís rera una pilota no és el meu ideal de diversió.

O sigui que he decidit compartir pis amb algún altre animal de la meva espècie (no, d'humans no en vull que amb un ja en tinc prou). M'agradaria un cadell, així ens seria més senzill als dos iniciar la convivència i, honestament, prefereixo jugar amb un cadell que no pas amb un d'aquests gatots que he vist a la tele.

Algú de vosaltres, humans que viviu amb gates, n'esteu cuidant alguna perquè ha parit cadells? Si és així, deixeu-me aquí mateix un comentari i ja us enviaré l'homenet aquest meu per veure si me'n pot portar un.

Moltes gràcies a tots.

Des de fa un parell de dies tinc nou mòbil, i una de les coses amb les que ara puc jugar és el famós Bluetooth ("dent blava", quin nom més extrany per una tecnologia). O sigui que m'ha faltat temps per a provar el bluejacking. Resumint, es tracta d'enviar arxius (imatges,mp3,etc) a d'altres aparells que també tinguin aquesta tecnologia i sense el permís explícit del receptor.

Ahir ho vaig provar per pl. Catalunya, però no vaig trobar cap dispositiu amb el que m'hi pogués comunicar. Aquest matí ho he provat a la feina i... bingo! He fet un escaneig i m'ha trobat un Mac, o sigui que li he enviat un missatge "Quina calor, oi?". Llàstima que no he pogut veure la cara del sofert usuari quan deu haver vist el missatge per pantalla :D Això si, al cap de 2 minuts el Mac ja no estava disponible a la xarxa Bluetooth

Seguiré provant, això té pinta de ser divertidíssim. Tot i que també és podria enviar virus a ordinadors equipats amb Windows però... no no no. De moment em dedicaré a divertir-me una mica :-)

De Barcelona hi ha moltes coses que em sorprenen. Algunes de forma grata (cada cop menys, però) i d'altres que em fan bullir la sang. N'hi ha una, però, que em resulta insoportable: la publicitat. Considero (és la meva opinió) que el ciutadà és prou inteligent com per adonar-se quan des de l'Administració li faciliten el dia a dia sense necessitat que li recordis tot el que fas (normalment, sempre en una zona de la ciutat que no és la teva). Si fas les coses ben fetes, no et preocupis que es notarà i la gent t'ho agraïrà.

Per això em fa tanta ràbia les campanyes de TMB: anuncis a la televisió, cartells, tríptics, enganxines al propi Metro, etc. Em molesta que es gastin tants diners en recordar-me que "disfruti del trajecte" quan després em passo mitja hora esperant un bus, i al pujar pago un preu escandalós. O suant com una mala bèstia a l'andana del metro perquè no han pogut instalar sistemes de refrigeració, mentre devant meu tinc un cartell que posa "Més a prop teu" (doncs aparta't si no vols que et taqui de suor). O veient com tanquen el servei a hores vergonyoses, i el servei públic nocturn el realitza una companyia privada. Els diners públics no s'han d'invertir en publicitat sinó en serveis, equipaments i comoditat dels usuaris i treballadors.

I el que més ràbia em fa: al 1992 van canviar tots els convois de la línea vermella i verda (les del centre) per uns de ben macus i cofois. 14 anys després, a les línees groga i blava (les perifèriques) encara continuem amb els mateixos convois. Perquè no els han canviat, encara? Som barcelonesos i barceloneses de segona, o què?

Darrerament per qüestions de feina m'he hagut d'empapar una mica del concepte Usabilitat. Certament al principi potser és una mica difícil de descriure, però al final entens que l'usabilitat es tracta senzillament de fer les coses de forma lògica per tal que als teus usuaris ho entenguin de intuïtivament, i que el sistema es comporti de forma lògica.

Un exemple diari d'usabilitat el podem trobar als caixers automàtics. Al principi, quan volies treure diners havies de pitjar l'opció "Reintegrament". És una paraula poc usada, així que presentava problemes de comprensió a molts usuaris que havien de preguntar a l'oficina quina era l'opció per treure diners, o bé anar descartant opcions fins que trobaven la correcta. Un dia van decidir canviar-ho per "Treure diners", i els problemes van desaparèixer de cop.

Però la usabilitat no s'estén només a conceptes informàtics. En el dia a dia també podem veure molts exemples d'usabilitat: les sortides de l'autopista per la dreta, el carril d'acceleració, el "deixeu sortir abans d'entrar", aixecar el dit per demanar torn de parla, ordenar-se en fila índia a les cues, etc.

Aquests dies, però, m'he trobat amb un exemple de com una mica d'usabilitat augmentaria l'eficiència al Metro. Si heu anat darrerament a la pl. Joanic m'entendreu de seguida. Amb les obres, ara han tancat una entrada de forma que només és possible accedir per una d'elles (Pi i Margall costat mar).

Intentaré explicar-ho, que no és senzill sense un croquis.

Si baixes al Metro, al acabar les escales et trobes primer amb les màquines per fitxar l'entrada, i al costat hi ha les portes per sortir. Així doncs, fitxes i un cop passat el control no pots seguir recte perquè hi ha les escales mecàniques, així que t'has de desviar a l'esquerra per poder baixar. En canvi, per sortir del metro agafes les escales mecàniques i quan arribes dalt no pots continuar recte perquè et trobes amb les màquines de fitxar l'entrada i cal que et desvïis a la dreta per sortir. El que això provoca és que entre els que entren i el que surten, i com que és forçós desviar-te, la gent xoqui i es forma un embut.

Si ho planteges des del punt de vista de l'usabilitat, és pèssim. Amb un senzill canvi, posant les portes de sortida en línea recta a les escales mecàniques i les portes d'entrada en línea recta a les escales per baixar s'arreglaria el problema i s'agilitzaria el trànsit.

M'hi he fixat i a moltes estacions passa el mateix: cal que la gent es creuï per entrar i/o sortir, provocant embussos. Aplicant una mica d'usabilitat seria molt més senzill i agradable per a tothom.

No sé si m'he sabut explicar, amb un dibuix s'entendria molt millor però sóc un pèssim dibuixant. Si algú fa un croquis el penjo aquí :-)

El passat dilluns vaig anar a Correus a entregar el meu vot O sigui que, de moment i segons el meu recompte, ja guanyem 1-0

I tu, ja has complert?

Ja fa dies que vaig veient notícies als diaris sobre la Gran Barcelona (tal com l'anomena el butlletí oficial del PSC) que em resulten francament inquietants. Així que em disposo a fer-ne un petit recopilatori.

Informa el diari 20 minutos, entre d'altres perles:

• Les zones turístiques incrementaràn la neteja diària. Molt bé, i per les zones dels barcelonesos i barceloneses (com els anomenena en Jean-Clos Van Damme)? No hi fa res, l'important és que els turistes ho vegin ben guapu, els d'aquí ja estem acostumats a la brutícia.
• Hi haurà un 12% més de pitufus a la ciutat. Com que no estaven disposats a sacrificar les seves vacances a l'agost se'ls ha comprat per 1.250€ cada un d'ells (perquè després s'ofenguin quan els hi dius que són uns mercenaris i no uns agents socials). En total, 64.474.575 milions de peles que pagarem tots per tal que els senyors funcionaris acceptin treballar quan la gent els necessita.
• Els organitzadors d'events nocturns estaràn obligats a oferir autobusos llançadora. Allò que la Feria d'Abril ho té gratuït, els altres ho hauràn de pagar. I a que no endevineu on repercutiràn aquests preus? Si, premi, a nosaltres els pobres.
• Es modificarà el recorregut d'un bus nocturn (un eh? no la liéssim posant massa transport públic que això afecta a la capa d'ozó) per tal que pari aprop del Fòrum. I dic jo, en dos anys no ho han fet? Dos anys després de l'esdeveniment que havia de moure el món (ai que em tronxo) encara no hi ha cap bus nocturn que t'hi porti o t'hi retorni?
• Els mossos incrementaràn la seva presència amb 315 nous efectius (tots ells novells), diuen, per evitar aglomeracions (normalment això ho fan els anti-abalots oi?). Ostres, ja me'ls veig carregant la parada del bus nocturn al Fòrum, on es muntaràn uns pollastres de aquí te espero!
• També diu aquí i aquí que es multarà a qui es banyi amb bandera vermella. Els surfistes estàn que trinen, ja que se'ls impedeix practicar el seu esport.

La famosa Carta Municipal, que avui entra en vigor, també té les seves cosetes:

• Un dels punts més demòcrates de la nova carta municipal deu ser el que diu que hi pot haver regidors que no siguin electes. Mmmm, com m'agrada aquesta democràcia del PSC.
• Anant a la web de l'atxuntament diu que "La carta municipal és més habitatge públic". Demagògia? Què va, si tenen raó! En 25 anys han fet zero habitatge públic (va, 0.5 que sinó diuen que sóc parcial), o sigui que fer-ne més no serà problema.
• Vista la crua realitat que en aquest país fa falta feina, es crearà un cos de 300 vigilants d'àrea verda. Olé tus huevos, Clos! No només no s'inverteix un duru per convèncer la gent per agafar el transport públic (diumenge vaig estar esperant 30 minuts que passés el 39 per Torrent de l'Olla sota un sol de justícia) sinó que a més a més ens costarà quartus aplicar una àrea verda que, sincerament, no ha provocat cap canvi substancial en el trànsit.
• L'Ajuntament podrà fer el que la Generalitat és incapaç: gestionar l'aeroport del Prat. O, com a mínim, participar-hi. O sigui que Air France, British, Lutfhansa i demés, aneu amb compte que aviat posaràn hangars verds

En fi, paro perquè aquest Ajuntament és una mina i jo ja m'estic posant histèric. Algú s'anima a continuar?

Per fi! Semblava que no podria ser però al final he aconseguit lligar les vacances d'estiu amb prou temps d'antelació. De fet, em sorprenc a mi mateix i tot. Serà que estic madurant? O més aviat fent-me vell? :-)

Per tant, ara ja puc afirmar sense por que m'ho cancel.lin una altra vegada que aquest estiu me n'aniré a pasturar als Highlands (Escòcia). Tinc feta una reserva per caminar un GR durant una setmana amb un grup organitzat pels SYHA (cosins dels YHA on vaig estar treballant quan vivia a England), amb guies perquè ens expliquin la Història dels llocs per on passem. El bitllet d'anada i la primera nit també la tinc reservada, o sigui que només em queda obert el bitllet de tornada i així no em lligo amb cap data. Si m'ho passo bé em quedo més dies, si m'avorreixo torno. Així de senzill.

Si puc, mentre estigui per allà ja aniré postejant els llocs per on passo i alguna fotografia. Allò té pinta de ser extremadament bonic.

Ja us explicaré.

Cal agraïr a TV3 que, malgrat el tuf espanyolista/regionalista que desprenen els seus noticiaris, tinguin la decència de permetre un programa com Polònia i no l'obliguin a no criticar segons què o a casar-se amb segons qui. Avui, via la mireia, he trobat aquest vídeo genial.

PS: Mauri, de debò que no et vull treure audiència a la teva tele!