desPensaments

En aquest país tothom em diu que comprar un pis és una bona inversió i que viure de lloguer és llençar els diners. Jo ja fa temps que m'ho vaig mirant i calculant i no ho acabo de veure gens clar, que això de comprar sigui un negoci tan clar.

Recentment, una amiga meva s'ha comprat un pis. Fem quatre números:

Ella té una hipoteca de 1.300€ durant 30 anys.Fent un càlcul ràpid, i partint de la base falsa que la quota serà sempre la mateixa durant tot el temps, resulta que d'aquí 30 anys haurà pagat 1300*12*30=468.000€

Si jo faig un càlcul del meu lloguer pagat durant 30 anys, també sense apujar-ho ni gota, el mateix dia que ella finiquiti la hipoteca jo hauré pagat 450*12*30=162.000€

Una diferència de 306.000€ (51.000.000 de pessetes).

Sé que a mi m'apujaràn el lloguer vàries vegades durant els 30 anys, però també és cert que ella haurà de pagar IBI's, impostos i acondicionaments que jo no hauré de pagar. Per tant, per molt que el meu total pugi, no crec que mai eixugui la diferència de 50 milions de peles.

Així doncs, amb lo que m'hauré estalviat encara podria seguir pagant el meu lloguer durant 56 anys (resultat de dividir la diferencia de 306.000€ per 5.400€ que pago l'any). O haver-me'n anat de vacances unes quantes vegades durant tot aquest temps.

Per més números que faig, segueixo sense veure l'enorme avantatge que teòricament suposa comprar. N'ha de tenir algún, segur... però jo encara no l'he trobat.

Alguna ajuda?

Comparteix:       

Via Volldamm.net arribo a un apunt de Vicent Partal que explica moltes coses Voleu saber la relació entre la plataforma Estatut Jo Si, la web del PSC i la Televisió de Castella la Manxa? En Vicent us ho explica al seu bloc.

Al final, tot és el que sembla.

Comparteix:       

Avui la meva empresa m'ha enviat a un Simpòsium. La meva missió era molt senzilla: escoltar i absorvir coneixements referents a la nova versió de l'eina a través de la qual desenvolupem les aplicacions.

M'ha tocat llevar-me més d'hora de l'habitual per agafar el tren. Un cop arribat a l'hotel on es feia el Simpòsium m'he dirigit a Recepció per donar-me d'alta de seguida tot i que, segons l'horari previst, arribava d'hora. M'ha sorprès, i molt, que les conferències ja haguéssin començat. Però bé, m'he assegut, he escoltat, i afortunadament al cap de poc ja han fet el primer break per esmorzar.

Mentre esmorzava m'he dedicat a examinar el personal. Normalment no m'agraden aquests saraus, ja que la pràctica totalitat d'assistents (sempre un 95% aparentment masculins) es poden classificar en dos grups:

1. Fanàtics del teclat: el seu millor amic és un teclat i és el centre dels seus temes de conversa
   
2. Fanàtics del "jo": han de vendre, i per tant parlar meravelles d'ells mateixos i la seva empresa i bla bla bla.

Comparteix:       

Feia anys que no agafava la RENFE per res que no fos moure'm pel Baix Llobregat o el Vallès. Havia d'anar a Tarragona, i el tren era l'única opció.

He sortit de Pg. de Gràcia... en xoca encara l'estètica queca. I aquí es veu ja la primera falta de respecte de la companyia ferroviària cap als seus clients: tant costa mantenir nets els accessos? O que els cartells indicatius no estiguin plens d'enganxines? I l'assistència? Em refereixo al cap d'estació, aquell personatge (ara ja mític) a qui podies demanar orientació, i que actualment sembla desaparegut en combat.

El tren ha arribat amb un lleuger retard. L'he reconegut perquè, apart d'anunciar-ho per megafonia, de seguida he copsat que tot aquell munt de pols en moviment no podia ser un ésser viu. El tren anava dins. Em pregunto: cal evitar netejar els tres per assegurar-ne la seva mobilitat? Forma part de l'estratègia comeercial de RENFE?

Comparteix:       

Continuant amb la saga dels blocs que segueixo, avui toca els que tinc classificats com a Tecnologia:

• Microsiervos. Bloc gestionat per varis autors, personalment crec que va perdre molt quan van decidir eliminar la possibilitat de comentar els articles. De totes formes, alguns dels apunts són realment interessants. Em fa molta gràcia quan es refereixen a la vida fora dels bits com a Mundo Real ^(TM) :-D
  
• Ricardo Galli, de software libre. Argentí afincat a Ses Illes, defensor a ultrança del software lliure i tota la seva filosofia ètica, és un personatge molt conegut en la blogosfera hispana. Va associar-se amb en Benjamí per crear el Meneame.net, tot un fenòmen. A vegades, els comentaris són més interessants que els propis apunts :-)
  
• Caliu. No es pot dir que siguin especialment actius, estàn centrats en el món GNU/Linux en català. Un must-have ;-)
  
• Volldamm.net. Potser hauria d'estar en la categoria Personals, però la seva insistència en els estàndards oberts i l'Ubuntu l'ha fet saltar de categoria. Apart de considerar un error la moderació dels comentaris el trobo molt interessant (avís: el fet que en conegui l'autor pot influir decisivament en la meva valoració).
  
• Xavier Caballé. Què en puc dir? Un bloc indispensable, centrat en la seguretat.
  

Relacionat:

1. Blocs que segueixo (I): Futbolerus
2. Blocs que segueixo (II): Notícies i/o política.

Comparteix:       

Una de les coses bones de treballar fora de la Vila és haver d'agafar el Metro a diari i aprofitar el temps en lectura. Des de l'últim apunt a Lectures, he d'afegir 4 peces noves a la col.lecció:

• Jo no sóc de Barcelona (Set visions, de bon rotllo, de la pugna Catalunya-Barcelona). El propi títol ja ho explica tot, són 7 cartes escrites per gent oriunda de 7 punts de Catalunya i Andorra ben distants de Barcelona. Potser pel fet de ser de comarques moltes de les "queixes" ja les havia patit en pell pròpia, però és un llibre com a mínim curiós. Recomano especialment la lectura de la carta enviada per un tortosí, no té desperdici
• La vida dels altres, de David Cirici. Bon novela, explica la història d'un home que just al separar-se de la seva dona comença a tenir visions no controlades.. Però aquestes visions no són tals, sinó que veu i sent en el seu cap el que fan persones de Barcelona de qui no en coneix absolutament res i sense poder controlar ni el quan ni el qui veu i sent. Mica a mica es va enganxant a la vida dels altres, però... Bé, si en voleu saber més l'haureu de llegir. Jo us el recomano.
• Misses dites: un viatge perplex per la Catalunya creient, de Xavier Sust. Llibres amb alts i baixos, intenta ser un mini-anàlisi de diferents credos practicats a Catalunya. Escrit per un agnòstic reconegut (només començar el llibre ja ens ho adverteix) va fer-me riure en el seu anàlisi de la Missa del Gall al propi Montserrat (amb una auto-crítica als catalans inclosa), el descobriment dels mormons i la seva excursió a Puigcerdà, amb els gitanos catalans. No hi podia faltar menció al Barça, que és casi com una religió.
• Mentre Barcelona dorm, d'Emili Rosales. Molt bona novela, explica 48 hores de la vida de 3 personatges desde 4 punts de vista (els 3 propis personatges i un altre, que n'és la clau). Hi barreja història ficció (fet que m'encanta). Altament recomanable, parlen meravelles d'aquest escriptor.

Comparteix:       

M'està començant a agafar un complexe raru... Resulta que ahir li vaig deixar un comentari al bloc de'n Guillem Espriu i avui al anar a veure si me l'havia respost em trobo que... ja no s'admeten comentaris! Ni tan sols és possible consultar els comentaris anteriors!

No fa massa ja vaig deixar molt clar què en penso dels blocs periodístics i/o polítics que no admeten comentaris, però en aquests moments no estic segur de si ha tancat els comentaris de forma voluntària o perquè l'ha liat sense voler. De totes formes, val a dir a favor meu que el meu comentari era respectuós, i tan sols li indicava mitjançant dos enllaços que la tal Carme Figueras no tenia massa bona premsa.

Així que Guillem, si em llegeixes em pots deixar aquí un comentari. Agraït.

Comparteix:       

Ara sí, ara ja podem abandonar la humiltat i dir ben alt i clar, som els millors d'Europa! Perquè ens ho mereixem. Perquè ens ho hem currat. Perquè no ens han regalat res. Perquè aquest any hem guanyat a ca'n Chelsea, ca'n Milan i ca'n Madrid. Perquè fa 5 anys feia vergonya sentir-se culer però s'ha aconseguit capgirar i som l'admiració del món futbolístic mundial.

I've paid my dues
Time after time
I've done my sentence
But committed no crime
And bad mistakes
I've made a few
I've had my share of sand
Kicked in my face
But I've come through
And I need to go on and on and on and on

 (Segueix)

Comparteix:       

Infame la portada del diari (ejem!) Marca d'avui.

M'he quedat sense paraules. Estupefacte. Sorprès. En el seu subconscient, però, estic segur que és un missatge a ells mateixos, per por d'oblidar quelcom que tenen més clar que no pas nosaltres mateixos: que Catalunya, malgrat tot, no se sent espanyola. I després, quan jo tregui l'estelada per celebrar la victòria del Barça (creuem els dits!), o s'onegin senyeres a Canaletes diran que estem polititzant l'esport i bla bla bla.

Bé, prou xerrameca... jutgeu vosaltres mateixos:

Comparteix:       

Continúant amb l'anàlisi dels feeds que tinc a l'Akregator, avui toca els pocs que hi tinc classificats com a Notícies i/o Política. Som-hi:

• Guerra Eterna. És un d'aquells blocs que fa mandra llegir cada dia, però de tant en tant m'agafa la falera i em poso al dia llegint els apunts pendents de cop. Parla bàsicament de conflictes armats al Pròxim Orient, amb fortes crítiques a les barbaritats occidentals comeses allà.
• Vilaweb. Un clàssic de l'Internet catalana, garanteix notícies en clau catalana.
• Escolar.net. Un clàssic d'Internet, també podria estar dins la categoria de Personals, però com que publica 3 o 4 apunts diaris finalment em vaig decidir a posar-lo aquí. Té certa tendència esquerranosa (de l'esquerra espanyola, em refereixo), i me n'hi agrada el seu sarcasme.
• Periodistas 21. Analitza una mica l'actualitat, escrivint apunts amb multitut d'enllaços cap a d'altres webs. A voltes no comparteixo la seva opinió (sobretot quan parla de Catalunya), però és una mirada crítica e inquietant a l'actualitat.

Seguint amb l'anàlisi lingüístic, el 75% són en castellà i només un en català... i és que webs de notícies en català que segueixo (com podrien ser E-notícies i Tribuna Catalana) no es poden pescar via RSS.

Relacionat:

1. Blocs que segueixo (I): Futbolerus
2. Blocs que segueixo (III): Tecnología.

Comparteix: