desPensaments

Ahir em vaig entretenir a sintonitzar aquesta nova cadena genèria de TV que es va estrenar on fa gaire. Suposo que el fet de dir-li La 6 és, per una banda perquè els espanyols tenien fins ara 5 canals genèrics, i per l'altra per suggerir-te que el posis en el canal 6 de la teva televisió. Doncs mira, jo tenia tots els canals ocupats i va caure fins al lloc 24! Resulta que a casa enganxo un munt de canals locals (una dia en faré un llistat, tenen gràcia!) i em feia mandra reorganitzar-ho tot, ja que el número 6 correspon a Antena3 (com suposo que la majoria de gent a Catalunya. vaja...)

Així doncs, jo tinc els canals sintonitzats de la següent forma:

• 1: TVE1
• 2: TVE2
• 3: TV3
• 4: C33
• 5: Tele5
• 6: Antena 3 (apa que no ha perillat ni res aquest... qualsevol dia l'esborro)
• 7: C+ Cuatro
• 8: BTV
• 9: CityTV TD8
• (...)
• 24: La 6

I tu, com els tens?

Tot això és culpa de'n Maurici, ell em va viciar a veure l'Arús a CityTV parlant del Barça. I ara no puc evitar-ho i cada dilluns m'enganxo, a partir de les 8, a veure el Força Barça. Però és que ahir fent zàpping aprofitant una pausa publicitària vaig veure que a UrBE TV també en té un, de programa! I hi sortia un convidat que, just en aquells moments, estava parlant a CityTV!! Em vaig espantar... com podia una persona estar a dos llocs diferents al mateix instant? L'Arús té poders? Però és que al cap de 10 minuts, i per TVE2, va començar el Rondo amb el mateix presentador que estava en aquells moments a UrBE!?

Enmig del meu desconcert vaig aprofitar per anar a la cuina a relaxar-me (si, en altres paraules, a atracar la nevera). Aleshores va ser quan vaig caure en què tots els programes devien ser gravats. Però com es pot gravar un programa que parla d'esports un dilluns? I si e n passa alguna, i et quedes en fora de joc? No ho sé, em sembla una mica arriscat...

Bé, al final de tot em vaig quedar amb una de les coses que van dir (en aquest cas a UrBE): en Rossell sembla que es presentarà a les eleccions del Barça. I francament, crec que si es presenta guanya, ja que es va comportar com un senyor i un gran professional durant tota la moguda que hi va haver. Jo, per descomptat, el votaria si fos soci però com que no ho sóc...

Quan ho he vist al diari no m'ho creia: un campionat mundial de Pedra-Paper-Estissora!! Us en recordeu del joc? Gràcies a aquest joc ho decidiem pràcticament tot al pati de l'escola...

Bé doncs, resulta que no és només un joc de nens sinó que fins i tot tenen un campionat mundial (per a gent gran, se suposa), una lliga, i una federació... i un munt d'informació a la Xarxa. Qui ho havia de dir...

No sé ben bé per quina raó, però tenia entre cella i cella anar a Tavertet. Imagino que les cançons de'n Serrallonga em devia esperonar la imaginació, o sigui que finalment el cap de setmana passat hi vaig anar.

Doncs bé, dir que el poble és preciós (mare de Déu, no em vull ni imaginar quant costa tenir una casa allà), i les vistes precioses. Vam baixar fins al pantà de Sau i després tornar... però millor deixo que en J. us ho torni a explicar (de nou):

Bé companyes i companys, l'excursió a Tavertet ja està feta. No hem fet ni la ruta a, de Tavertet al pantà de Sau rodejant el Puig de la Força, ni la ruta b, Balmes i cascades prop de Tavertet, sinó que hem fet una nova ruta que ens hem tret de la màniga, la ruta c.

I el recorregut d'aquesta nova ruta és: Tavertet, Coll de Malla, Cingle Moltorer, Camí de les Gotes, Club Nàutic Vic Sau, Pantà de Sau (es nota que ha plogut perque només és veu la punta del campanar), Canal del Castell, Pla de dalt del Castell, Cingle de la Miradora i Tavertet.

Les fotografies les podeu veure aqui.

Cal felicitar a la Tortuga de Gràcia per les 10.000 visites rebudes... pot anar amb el cap ben alt!

Ara bé, que hagi aprofitat per tancar els comentaris amb la vil excusa d'encreçar la casa em sembla, com a mínim, arriscat i poc sincer. Són pocs els blocs que tanquen els comentaris (a excepció dels blocs utilitzats com a plataformes de fidelització, és a dir, els dels polítics majoritàriament), ja que així es perd la gràcia fonamental d'aquesta eina: poder interactuar en temps real amb els teus lectors. Tothom pot corregir-te quan t'equivoques i/o felicitar-te quan ho fas bé, ampliar la teva informació, puntualitzar els errors, intercanviar opinions amb l'editor, anar més enllà de la notícia o comentari inicial. En fi, es tracta de comunicar-se i ser comunicat, de dir i rebre el pols dels teus lectors. No és la idea dels blocs la de pontificar, com crec que ell ha confós. Aquesta actitut em recorda a la roda de premsa de Renfe de no fa gaire, on els periodistes no van poder preguntar res.

Diu en la seva justificació que:

a partir d’ara canalitzarem els comentaris de les notícies de la manera que ho fan molts mitjans de comunicació del món: qui vulgui opinar simplement haurà d’enviar un e-mail

i he decidit veure què fan realment els mitjans de comunicació del món. De local a mundial, i en la secció de blocs, he vist:

• els blocs associats a Transersal Web permeten comentaris.
• el correo digital, també els permet.
• elmundo.es permet comentaris en temps real.
• telecinco permet comentaris
• washington post permet comentaris en temps real.
• the guardian, també els permet

Evidentment, només he mirat aquells que tenen apartat de blocs (i només alguns), ja que La Tortuga és un bloc i no un diari o programa televisiu. La comparació em sembla justa i, a més, demostra que el seu argument és fals. Ell ha decidit que el seu bloc, a partir d'ara, serà un monòleg. I té tot el seu dret a fer-ho. Però amb la veritat pel devant.

Jo li recomano, des d'aquí, que es llegeixi aquest apunt del periodista Juan Varela titulat "Silenciar als lectors no és la resposta". O aquest altre titulat "Apagada als comentaris", de Iñigo Sáenz de Ugarte. I, ja per acabar, que s'empapi del Periodisme 3.0.

I que es prepari, perquè les crítiques (positives i negatives) no es poden evitar i si bé abans es feia des del seu propi bloc ara s'escamparàn per la Xarxa (com aquest apunt) i haurà aconseguit l'efecte contrari al que segurament desitjava.

Ahir divendres era el dia de la "macro-entrompada", convocada via SMS i e-mails a tot l'Estat. A Barcelona, el nostre amic Clos va decidir que el millor era enviar-hi 350 agents de policia per a evitar-ho. I així va anar: disturbis, barricades i els veïns sense poder dormir.

En canvi, a Granada van decidir girar la truita i cedir un espai enorme per tal que els joves es poguessin reunir. Ho van anomenar "Festa de la Primavera", van posar-hi música, enviar-hi unitats sanitàries, i el resultat va ser una festa sense cap mena d'incident, i amb els veïns del centre de la ciutat dormint tranquilament.

Perquè en Clos no va saber girar-ne la truita i oferir, per exemple, l'espai del Fòrum per als joves que es volguessin reunir? Aix, són tantes les preguntes que li faria a aquest home si sabés que em respondria... :-)

ACTUALITZACIO: Avui diumenge, llegint el diari, he trobat dos anàlisis que comparteixo plenament. Un provinent de Salvador Giner, i l'altre de'n Ferran Monegal.

A vegades penso que en el fons m'agradaria viure en una dictadura, o règim no-democràtic. Com a mínim, m'estalviaria els espectacles diaris patètics de "ets un corrupte!", "doncs apa que tu!", "governes fatal!", "i tu m'ho dius, que et van fer fora?", etc. i total, el polític faria el mateix que ara: no fer-me cas e ignorar-me.

I és que tot just he vist que ERC sembla que es prepara per una nova cursa electoral i he pensat: No en tenen prou de sortir cada dia per la tele,ràdio,premsa i demés pel cony d'Estatut que ara a més es volen embrancar en una cursa electoral? Perquè no tenen cap mena de compassió pels pobres currantes (els de debò, els que no arribem a finals de mes, els que no podem cobrar dietes ni comissions) i tots plegats es foten a currar per tirar el país endavant en comptes de voler ser els més txatxipirulis-que-tenim-les-mans-netes-i-governem-millor-que-Déu?

'Enga home, siguem seriosos que amb la dignitat no s'hi juga! :(

Avui, 8 de març, apart de ser el dia després de la derrota del Xelsi a la Copa de Xampinyons és també el Dia Internacional de la Dona. Pel que veig, ve a ser l'hereu (hereva?) de l'antic Dia de la Dona Treballadora.

Sincerament, ho trobo una papanatada. Tots aquests que s'apressen a elogiar la igualtat entre sexes avui segur que estaràn a primera fila de qualsevol manifestació i/o marxa. Ho faràn sense vergonya, sense adonar-se que participen d'un acte que discrimina a la meitat de la població (la masculina, s'entén). I ens voldràn vendre que la discriminació és dolenta, però en canvi la discriminació positiva és fabulosa, necessària i im-pres-cin-di-ble!. També demanen que per llei s'obligui a la paritat en les llistes electorals, a les empreses, als comitès... vaja, suposo que a tot arreu excepte als lavabos (curiosament, allà on més ens assemblem tots -asseguts a la tassa, em refereixo- és on ens separen vulguis o no).

Aquí volia arribar. Trobo especiament lamentable que es creïn lleis que obligui a la paritat en la vida política i/o empresarial per-se. És que no confien en la capacitat natural de la dona per a arribar al mateix lloc (o més enllà) que els homes? És que les dones no han demostrat durant tota la Història ser més fortes i decidides que els homes? És que clar, com que pobretes elles soles no hi arriben cal fer-li's lleis que les ajudin? Que les tracten d'imbècils o què? I el que és més greu, té més importància tenir òrgans reproductors femenins que cervell? No vulnera totes les lleis el fet que per ser dona ja tinguis un avantatge que un home no té?

I les dones, no s'adonen que de nou se les tracta diferent només per tenir dos pits en comptes d'un cervell? Que cal valorar a tothom en funció de què diu o fa i no de com és externament? I no, elles (algunes, no vull generalitzar) tan contentes de tenir un dia propi, com qualsevol altre gremi de la ciutat.

En fi, a vegades em sento un marcianu :-)

Assisteixo astorat a la pica-baralla entre els responsables de meneame.net i blogmemes.com. Fa temps que en vaig llegir el gèrmen (també aquí), però la cosa ara ha arribat a extrems ridículs.

I és que crec que cap dels dos ha pensat en quelcom que per mi és la clau: l'audiència. Els internautes que es dirigeixen a un o altre lloc són diferents, i per tant també seràn diferents les notícies que arribin a portada. És lògic, ja que l'usuari de meneame.net no busca opinions personals sinó més aviat documentació o curiositats tècniques. En canvi, a blogmemes abunda més la promoció d'articles propis. De forma gràfica, podria dir que meneame abunda l'estil "he vist aquest article que us pot interessar", i a blogmemes es basa en "mireu el que he escrit que us pot interessar".

El primer cop que vaig veure la polèmica (bé, l'inici de la polèmica) em vaig fer una predicció a mi mateix que ara plasmo:

Blogmemes s'acabarà convertint en un lloc per a auto-promocionar punts de vista, i meneame.net un sistema en el que trobar apunts tecnològics interessants. En quant a l'audiència, crec que meneame es farà molt gran mentre blogmemes quedarà com un bon intent, però amb poca audiència.

A mi, personalment i ja que m'ho preguntes, et diré que sempre que vaig a meneame.net visito un o dos dels articles en portada, mentre que a blogmemes normalment no me n'interessa cap. Qüestió de gustos.

Ahir diumenge vaig sortir amb en J. a fer el que ell anomena una "matinal": anar a la muntanya ben d'hora pel matí per tal de tornar a ser a casa a l'hora de dinar. I això implica llevar-se d'hora, molt d'hora, massa d'hora! De fet, més d'hora que entre setmana. Però bé, va valdre la pena tot i que avui estic baldat i em fa mal fins i tot respirar.

Vam anar a Montserrat, però millor us poso les seves paraules per explicar el que vam fer:

Hem sortit de Gràcia en David i jo a les 7:45 i a les 8:30 ja érem a Can Maçana. A les 9 ha arribat l'altre company que havia dit que vindria, també David. Hem fet la següent excursió:

Can Maçana, Camí del Coll de Guirló, Camí de la Roca Foradada, La Cadireta d'Agulles, Camí del Coll de Porc, Coll de Porc, Coll del Miracle, Camí de les Comes, Coll de les Comes, El Cilindre, Miranda dels Ecos, Ecos, Recorregut del Pas de l'Esfinx, Coll del Porc, L'Enclusa del Frares, Camí del Pas del Príncep, Refugi Vicenç Barbé, Camí de la Portella, Camí del Guirló i Can Maçana.

Ho hem fet en 4 hores i mitja i la previsió era entre 4-5 hores. Després hem fet un mos amb una amiga que ens ha trucat que és trobava al Bruc i cap a casa així que les 3 de la tarda ja érem a Barcelona un altre cop .

Una matinal tranquil.la i si un dia us voleu apuntar, ja sabeu.

Les fotografies, aquest vespre... que ahir no tenia ni forces per a connectar la càmara i engegar el Gwenview per a generar els thumbnails :-)

ACTUALITZACIÓ: ja he penjat les fotografies, les teniu aquí.