desPensaments

El 15 de Gener passat vaig anar a Cabrera d'Igualada, a donar una volta pels boscos del Penedès i veure els famosos Salts de Canaletes. És una excursió molt senzilla, es podria classificar com a familiar, que permet veure varis salts: el de la mala dona, el de cups, el del Cargol...

Per començar l'any de forma suau va estar molt bé. Si en voleu veure les fotografies, les teniu aquí.

Era el diumenge 22, un dia bastant fred i emboirat, però ja tenia moltes ganes de fer una excursió més seriosa. L'ascensió desde St Pere de Torelló és preciosa, caminant per entre camins més o menys amples al principi per després internar-nos pel bosc ple de faigs i algún roure. La boira i el fred ho feia una mica fantasmagòric, però realment va valdre la pena.

Cap a quarts de 3 arribàvem a l'ermita de Bellmunt, on vam dinar i beure alguna cosa calenta. Per baixar vam decidir tirar per l'altra banda a veure si així ens tocava una mica el sol, però amb tan mala sort que ens vam perdre. Però gràcies al guia que portàvem (molt bé Jose!) vam retrobar el camí a temps i arribàvem als cotxes just quan ja es feia fosc del tot.

Després, tornada cap a casa i un bon bany relaxant... que a vegades és la millor part de les excursions :-)

Desgraciadament, la càmara digital va fer el tontu de nou i he perdut bastantes fotos que vaig fer. La resta, les teniu aquí.

La ciutat de la llum és un un manuscri original del segle XIII que narra en primera persona el viatge d'un comerciant jueu italià cap a la Xina. A través del seu viatge i la seva estança a la ciutat de Zaitun, Jacob (el viatge) ens ensenya com s'organitzaven els viatges i, el que és més important, la vida diària a la ciutat de Zaitun quan estava a punt de caurer en poder dels tàrtars.

Un cop a Zaitun, Jacob manté llargues converses i discussions amb els savis i comerciants locals que ens il.lustra el seu pensament. A mi personalment m'han impressionat les descripcions de la vida diària dels jueus a l'Europa mitjeval, dominada per l'Església Catòlica. Jacob es queixa amargament de com les autoritats eclesiàstiques catòliques els obliguen a portar una peça de roba de color vermell o bé els expulsen pel fet de ser jueus (no us recorda res més recent?). També exposa la hipocresia de l'Església, que per una banda els acusa dels mals més terribles (fins i tot de provocar terratrèmols!) i per l'altra els encarrega encens i productes varis, o bé els hi demanen diners quan els necessiten.

En la meva opinió, un llibre absolutament recomanable, potser una mica lent de llegir. Però sens dubte, molt il.lustratiu de la vida de l'època i de l'actitut de l'Església respecte als jueus.

Sé que això sona molt fric, però m'ha semblat un experiment que podia ser divertit: mirar les Notícies del Matías Prats amb paper i boli, relacionant quines són les notícies que marquen el seu estil i l'han dut a ser el noticiari més vist.

Jo no entenc com és que triomfa tant, però així ho diuen les audiències.

Primer Bloc: Notícies Generals

Presenta Matías Prats:

• Accident d'helicòpter. Han mort els tres ocupants.

• Accident d'un caça bombarder espanyol, moren dues persones.
• Un home assassina la seva dona i després es suïcida amb la pistola.
• Notícia en forma de queixa perquè la gent acudeix massivament els bars on es permet fumar i els desborda ocupant l'espai de la zona no es permet fumar. Només un 5% dels bars són espais lliures de fum.
• Comercialitzen un nou aparell que és capaç d'injectar automàticament glucosa als insulino-dependents (paraules textuals)
• Espècie de pùblireportage del FITUR (Festival Internacional de Turisme, Feria de Madrid)

Pausa publicitària (1 anunci)

Segon Bloc: Esports

Presenta J.J. Santos:

• Futbol:Sorteig de la Copa del Rei Futbol: Polèmica amb el Deportivo València
• Futbol: Polèmica amb Quique Sanchez-Flores, entrenador València
• Futbol: Actualitat Reial Madrid
• Futbol: Actualitat F.C. Barcelona
• Futbol: Actualitat Reial Madrid
• Futbol: Actualitat Athlètic de Bilbao
• Futbol: Actualitat Atlético de Madrid
• Futbol: Actualitat R.C.E. Espanyol
• Futbol: Actualitat Cadis
• Futbol: Actualitat Sevilla
• Futbol: Sorteig Eurocopa 2008

Pausa publicitària (1 anunci)

• Autopromoció per part de J.J. Santos del seu programa a la ràdio.

Torna Matías Prats:

• Parla dels premis Goya per a presentar després les novetats cinematogràfiques de la setmana:

1. Munich
2. Cuanto me amas
3. Iluminados por el fuego
4. Secretos de familia
5. Terror en la nieve

Pausa publicitària (1 anunci)

Matías Prats despedeix el programa. Són les 21:44h

Com no podia ser d'una altra forma, a Iu Forn l'han denunciat per recomanar als pressumptes militars golpistes (si n'hi ha o quan n'hi hagi) que vinguin a Barcelona sense les seves mares.

Però crec que el problema no és el que va dir, sinó on ho va dir. Examinem aquesta altra frase:

Serénate hablador. Mira cómo se hace: Los militares golpistas son unos hijos de puta. Ya está. ¿Otra vez? Allá voy: Los militares golpistas son unos hijos de puta.

La va escriure l'Arcadi Espada al seu bloc el 14 de gener.

He intentat esbrinar perquè una és ofensiva i l'altra no, i l'únic que se m'ha acudit és que Iu ho va escriure en català i a l'Avui i en canvi l'Arcadi ho va escriure en castellà i al seu bloc.

El proper cop, Iu, fes-ho en castellà i en un bloc i no et denunciaràn.

El passat 2005 va ser el meu primer any amb càmara digital. Els que em coneixen saben que, de sempre, he estat el típic que sempre es deixava la càmara a casa quan anàvem de viatge, o bé tardava segles en revelar les fotografies. I és que, realment, les fotografies no m'atreien massa. En realitat, gens en absolut.

Però tot això ha canviat aquest any. El fet de disposar d'una càmara digital on pots veure les fotografies realitzades al moment ha fet que la meva personalitat hagi mutat i ara no sigui capaç de sortir un cap de setmana sense la meva càmara. La tecnologia m'ha atrapat! :-)

Així, fent un recompte de les fotos de l'any passat he vist que n'havia fet més de 3.300!! I amb molta paciència les vaig anar mirant per triar la que més m'agradava de totes. És aquesta:

Es tracta d'una fotografia feta a Lyon, des d'un cotxe en moviment. Maca, oi? Doncs em jugo el coll que no sóc capaç de repetir-la :-)

Fa uns dies una amiga em va comentar les diferències que havia trobat en el terme nació buscant a diferents diccionaris. A partir d'aquesta conversa i veient com personatges pressumpament intel.ligents no es cansen de repetir que Catalunya no és una nació, em va picar la curiositat i he consultat a tres grans diccionaris el que significa exactament nació.

El Gran Diccionari de la Llengüa Catalana ens diu:

f DR /POLÍT Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.

 (Segueix)

Jo potser peco d'escèptic o desconfiat, però que la Policia estigui constantment enxampant a islamistes proveedors de terroristes al Pròxim Orient aquí a casa nostra em resulta sorprenent. No vull dir que no pugui ser cert, però hi ha alguna cosa que no em quadra.

Per això, i sense que serveixi de precedent per segona vegada en aquest bloc, subscric 100% l'article d'Opinió de'n Partal ahir a Vilaweb. Jo ho podria haver dit més alt, però no més clar. I em quedo amb aquesta frase, dins l'article:

Vegem les xifres dels últims fets: vint detinguts, dimarts; tres detinguts, el 3 de gener ; dinou, el 21 de desembre ; un, el 15; set, el 9 del mateix mes; i onze, el 23 de novembre... En dos mesos l'Audiència ha ordenat la detenció de cinquanta-cinc presumptes terroristes islàmics. I de tots, n'ha dit que eren perillosíssims. Què voleu que diga? Em sembla impossible, tot plegat, i em recorda massa la pràctica de detenir tothom, que tantes voltes ha aplicat l'Audiència al País Basc o als anarquistes.

Fa uns dies m'estic barallant amb un MS Windows Server 2003 per crear un Domini a la xarxa i que tots els ordinadors s'autentifiquin contra ell per accedir a la xarxa. En si el procés no és complexe (si el wizard al servidor funciona bé, com va ser el meu cas) però jo no comptava que "Windows es mucho Windows"!

Ara feia molt temps que no em barallava amb un Windows, i puc dir que bàsicament em sorprenen/molesten dues coses:

• És un egoísta insolidari. I no ho dic per dir, ja que disposo de 4 ordinadors client iguals (és a dir, mateixa marca i model, idèntica configuració) i 2 d'ells s'han pogut unir al Domini però els altres dos no volen. O no poden, vés a saber. Per tant, i fent el símil amb Catalunya, no es volen integrar a la caixa comuna i així ser profundament insolidaris amb els altres dos.
• Manca d'informació. Em sento perdut en el Windows ja que no registra enlloc el que està fent. On és el syslog? On trobo l'equivalent al /var/log? Quan un ordinador no es pot unir a un domini, només és capaç de dir-me "El servidor no pot realitzar aquesta operació" i prou? Remeno el Visualitzador d'esdeveniments però hi ha ben poca cosa, i cap referent al procés que ha fallat.

 (Segueix)

Com tothom sap, des del passat dia 1 de Gener ha entrat en vigor una nova llei, anomenada "Llei Anti-Tabac". Com totes les lleis anti-quelcom no en sóc gens partidari però aquesta planteja alguna situació que em sembla, com a mínim, preocupant.

Segons diu el comunicat del Ministeri de Sanitat en aquells restaurants més grans de 100 m2 que permetin fumar-hi a l'interior estàn obligats a habilitar una zona aïllada on fer-ho, i en la qual els menors de 16 anys no poden entrar. Bé, suposo que això ho fan per a protegir als infants pero ens trobem amb el fet que d'una banda els protegim del vici del tabac i per l'altra els permetem estar en una àrea on es consumeix alcohol de forma massiva (en una boda, per exemple). I em sembla raonable dir que, certament, els efectes de l'alcohol són bastant perjudicials per la salut (dependència, cirrosis, etc), amb l'agravant que l'ingestió més enllà d'un punt crític (que varía a cada ú) provoca canvis en el comportament de les persones (com ara agressivitat, eufòria, desconcert, malestar físic, etc.) fins al punt de poder provocar la pèrdua de coneixement. (Segueix)