31 Octubre, 2005
El significat de les paraules
Enviat per greips a [Cacalona ][ (1) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Hi ha una parauleta a la que darrerament li he agafat molta manía i només escoltar-la em surten unes urticàries de por. Es tracta del mot civisme. Si us hi fixeu apareix per tot arreu i els nostres polítics la fan servir per a explicar-nos com ens hem de comportar: Heu de ser cívics, ens diuen.
Però com que sóc una mica ignorant i no sé el significat de la paraula, me'n vaig al diccionari per a veure què carai significa i, en conseqüència, aplicar-ho a la meva vida diària. És així com consultant el significat exacte de la paraula m'adono que no té res a veure amb el que ens diuen que vol dir. Si busquem civisme al Diccionari de la Llengüa Catalana ens diu:
civisme: (de cívic): m Zel pels interessos i per les institucions de la pàtria.
i si busquem cívic:
cívic: ( [1839; del fr. civique, i aquest, del ll. civicus, -a, -um, íd.]): adj Relatiu o pertanyent al ciutadà en l'ordre polític, en tot el que es refereix al zel pels interessos i per les institucions de la pàtria. Educació cívica.
Vaja, que no sembla que la parauleta tingui el significat que el nostre Alcalde li vol donar. Jo més aviat diria on ells diuen civisme en realitat haurien de dir que la gent ha de ser més considerada, ben educada, respectuosa, etc. però no pas cívica.
26 Octubre, 2005
Ahir va anar a renovar el DNI i ja no ha tornat. Se li aplica la llei anti-terrorista a causa d'aquestes paraules dites al 2002:
Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna.
Us recomano, per una vegada i sense que serveixi de precedent, l'editorial de'n Partal a Vilaweb
24 Octubre, 2005
Malgrat avui tot el cos em fa mal (tret potser de les orelles), he
d'admetre que pujar tan amunt ha estat una boníssima experiència apart
d'una empenta a la meva auto-estima :-) Havia quedat amb un grup de
gent per passar el cap de setmana caminant per l'alta muntanya i no
me'n penedeixo gens.
Heus aquí el resum del meu bateig en alta muntanya:
Dissabte:
Havíem quedat a les 8 del matí a Fabra i Puig, però fins passades les 9 no vam marxar. Posàrem la directa cap a Ulldeter (2.393m), i cap a les 12 ja hi érem. Descarregar maletes, assegurar-nos la reserva i decidir on pujàvem: el Pic de Bastiments
(2.881m), via Coll de la Marrana. Dit i fet, comencem a caminar cap
amunt. Per ser sincers, al cap de 20 minuts jo ja estava destrossat :-)
Però res, si estava allà era per aconseguir-ho, així que calia apretar
les dents i tirar endavant. Crec que mai fins dissabte havia notat
aquest mal als pulmons de quan no tens prou aire per donar-li força al
teu cos. La pujada per mi va ser molt dura, creia que no ho
aconseguiria. Arribar al Coll de la Marrana ja va ser un èxit, però
quedava el tram final: arribar al Pic de Bastiments. Així que poc a poc
vaig seguir pujant i al final ho vaig aconseguir! He d'admentre que
vaig arribar en el grupet final, però vaig arribar! Després ja fou més
fàcil, ja que només calia baixar. Això si: si de pujada em feien mal
els pulmons per l'alçada i la incapacitat per agafar prou oxígen, de
baixada em feien mal les cames de la força que calia fer per no
embalar-se massa.
19 Octubre, 2005
A la Casa Gran li falten diners...
Enviat per greips a [Cacalona ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Llegeixo avui que l'Ajuntament de Barcelona ha decidit multar als clients de les prostitutes, dels top-manta i als que netegen els parabrises als semàfors (curiosament en aquest cas, a qui li netegen no serà multat). No només això, sinó que per patinar al carrer caldrà pagar entre 120 i 3.000 eurus; entre 30 i 1.500 eurus per beure al carrer; etc. Tot això, faltaria més, per a fomentar i garantitzar la convivència.
Jo proposo una nova multa: entre 30 i 500 milions d'eurus per tots aquells polítics que un cop al poder no realitzin les promeses electorals. A que no hi ha pebrots d'aplicar-la, aquesta? :-(
18 Octubre, 2005
El llibre és curtet i ràpid de llegir. Són una dotzena d'històries que tenen com a punt en comú la presència de fantasmes (o esperits, o com li volgueu dur) com a eix vertebrador. Com sempre, hi ha contes millors i de pitjors però pel preu que em va costar (1€) el dóno per bo.
De tots els contes, el meu preferit ha estat Pobre petit dissabte, de Madeleine L'Engle.
17 Octubre, 2005
Avui hi havia una de les màquines que administro que no responia quan li obries una connexió SSH. I és que pobreta no donava més de si: un procés s'havia desbocat i ocupava tota la CPU:

No havia vist mai una CPU que arribés a un índex de 28.04!
15 Octubre, 2005
Finalment no m'he pogut resistir i he instal.lat el nou SUSE Linux 10.0 OSS a la nova incorporació bítica de la casa: el Despistat.
Aquí us deixo una instantànea del meu nou escriptori, perquè us moriu d'enveja :-)
11 Octubre, 2005
Vaig esperar exactament una hora, i quan va arribar vaig tenir el primer ensurt: obrir la porta costava 240€ (40.000 peles)!!. A aquella hora de la matinada no tenia ganes ni de discutir ni de dormir al carrer, així que no em va quedar més remei que acceptar-ho. Però ai làs!, quan va intentar obrir-la no va poder i amb els cops que li va donar a la porta va despertar tot el veïnat. Al cap d'un moment va aparèixer el president de l'escala (viu al pis de sobre) i ell i el manyà van començar a discutir. Amb el soroll, també va baixar un altre veí que s'ho mirava tot de forma sorneguera. (Segueix)
09 Octubre, 2005
Avui al matí he anat a fer una mini-excursió per Collserola. No es pot dir que jo estigui massa acostumat a caminar, però tinc ganes de posar-me una mica en forma i de conèixer una mica més el meu país.
La ruta era ben senzilla: agafar el tren fins al Baixador de Collserola i, des d'allà, anar caminant a la Torre de Collserola i dinar a la Font de la Budellera. Caminada curteta, però ja m'ha servit de fer-me una idea del meu estat de forma (lamentable).
A veure si mica a mica em vaig animant i caminant més. Si voleu veure totes les fotografies que he fet, podeu fer-ho aqui.
07 Octubre, 2005
És una biografia novelada, de les que a mi tan m'agraden. La veritat és que és un llibre que es llegeix molt ràpid i malgrat ignoro quin porcentatge és











