desPensaments

Ara acabo d'anar a la nova web de Ferrocarrils de la Txene. Resulta que he escollit la opció de veure la web sense Flash i vès per on, no rutlla. He volgut consultar els horaris i no hi havia manera. Aleshores, els hi he volgut enviar una reclamació i... m'ha donat error! No pots reclamar! Oh!

Potser caldria recordar que el Pacte del Tinell estableix que:

• 3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndards establerts per World Wide Web Consortium)

Doncs ja ho veieu... si no tens Windows i uses Explorer no funciona bé. I que no em vinguin amb la cantarella de "és que sou una minoria" perquè la gent que va amb cadira de rodes també són una minoria i bé que es fan les portes més amples i rampes per tot arreu.

* Titol inspirat en la cançó de la Trinca "I el pobre poble què?"

Ja fa bastants dies que tinc l'ADSL infrautilitzada, i em sap greu. Saber que tens 1MB d'ample per a baixar tot el que vulguis, i no trobar res que et motivi especialment... fa ràbia!
Bé, seguiré pensant en com donar-li ús a aquest fantàstic ample de banda, però de moment ja us dic que, excepte per quan utilitzo l'eDonkey2000 i/o em baixo els updates del sistema, tinc instal.lada a casa una autopista quan amb una comarcal ja faria via ;-)

Ja fa uns dies que, per sort o desgràcia, cada dia al matí he de conduir fins a la feina, que está fora de Barcelona. Em toca tragar-me tota la Diagonal i agafar després la Nacional 2 (ara A2).

Normalment, a l'hora que surto de Barcelona no hi ha massa gent. És a dir, n'hi ha bastanta però no la suficient per embussar la Diagonal. Però heus aquí que els urbanus van decidir intervenir ja que això devia ser intolerable. Ara, dia sí dia no, tenim un pitufillu ordenant el tràfic just devant d'El Corte Inglés (sucursal Diagonal). D'entrada això hauria de ser ben rebut, però a la pràctica resulta que quan el Sr. urbanu està allà jo faig 1/4 d'hora tard a la feina. Quan no hi és, arribo puntual.

 (Segueix)

Recordo que quan era petit em fascinaven les películes de'n Bud Spencer i en Terence Hill. M'ho passava d'allò més bé amb les garrotades que repartien i l'humor una mica absurd que destil.laven les seves películes. També recordo la desilusió que tenia quan anava al video-club i no n'hi havia cap que ja no hagués vist. Van ser, sens dubte, els meus preferits durant una bona temporada.

I avui he tingut una gran sorpresa. De casualitat (com acostuma a passar per Internet) he anat a parar a una pàgina on explicava la seva biografia conjunta. I m'he quedat amb la boca oberta. Qui havia de dir que en Bud (el gros, el que no reia mai, el que repartia clatellots amb la mà oberta, el que semblava més limitat!) parlava 6 idiomes, havia participat a 2 Olimpiades o que tenia la carrera de Dret i estudis de Química! I que en Terence havia participat en moltíssimes altres películes abans de fer-se parella de fet amb en Bud!

 (Segueix)

Tal com deia en el post de fa uns dies, aquest és un dels darrers llibres que m'he comprat. Bé, ja me l'he llegit i si us he de ser franc... ppppffffffffff. M'ha agradat, però no correré a comprar-me les continuacions no.

No és un mal llibre, passa bastant ràpid i el personatge de'n Ripley està ben construït. Però que voleu que us digui, jo hi he trobat a faltar aquell què que fa que m'enganxi irremediablament a un llibre i no pugui aixecar-ne els ulls. La història és correcta, els personatges ben definits, l'acció ben descrita... però no m'ha fet vibrar.

Enfi, a veure si amb el proper disfruto més :-)

Es veu que el Govern ara farà un pla pilot per introduïr l'anglès com a llengüa extrangera als nens a partir de 4 anys. Així, diuen, els nens al començar a aprendre anglès més d'hora en el futur el parlaràn millor.

Doncs ja veureu com això no serveix per absolutament res. L'anglès, com qualsevol llengüa extrangera, s'aprèn a base de sentir-lo parlar de forma habitual.. 3 o 4 hores de classe a la setmana, i prou, no serveix per a res.

Si ens fixem en els països europeus on millor es parla anglès hi veurem una coincidència que crec que és vital: no es doblen ni les películes ni les sèries. És a dir, tot s'emet en versió original. D'aquesta forma tothom està habituat a escoltar l'anglès i, juntament amb l'aprenentatge a l'escola, fa que el nivell sigui alt.

Si aquí féssin el mateix, el Govern s'estalviaria molts diners i la gent aprendria anglès sense adonar-se'n.

Però no ho faràn, clar. La indústria del doblatge es queixaria ja que es queden sense la gallina dels ous d'or. Però si és que fins i tot doblen les pelis porno!!!

Ahir em van avisar de Ya.com que havien acabat el procés per a doblar la velocitat de baixada del meu ADSL. Bé, jo no els hi havia demanat però moltes gràcies, i espero que això no es reflecteixi en el preu. :-)

Total, que quan vaig arribar a casa al vespre vaig provar de baixar-me quelcom d'Internet (vaig anar directe al KUbuntu) i anava a 100kB/s! No m'ho podia creure... així que vaig entrar a la configuració del eDonkey i li vaig dir al edonkeyclc que els nous límits de velocitat eren 95 kB/s de baixada i 18 kB/s de pujada.

Al cap de 10 minuts ja m'estava baixant soft a velocitat constant d'entre 80 i 100 kB/s. Impressionant. I el millor de tot és que el edonkeyclc és capaç de mantenir aquesta velocitat de forma més o menys constant fins que no ha acabat el download.

Jo sóc d'aquells que disfruten com un camell amb un llibre a les mans. Quan començo un llibre i m'hi enganxo aprofito qualsevol excusa per a llegir alguna pàgina més. Fins que me l'acabo.

Però, ai làs!, la meva economia està en hores baixes i no m'arriba per comprar-me nous llibres cada mes. Però això ara ha canviat: he descobert una llibreria al carrer Gran on pots trobar bones lectures a preus realment assequibles. Es tracta de la Llibreria Aura, on hi ha llibres d'oferta a partir de 0.98 &eur; . I llibres que valen la pena, no us penséssiu!

 (Segueix)

Segons el Gran Diccionari de la Llengüa Catalana, la quarta acepció de la paraula autocrítica és:

4 f PSIC Crítica de les accions pròpies.

Em sembla que tots plegats hauríem de ser més conscients de les nostres errades i assumir que no ho podem fer tot perfecte. Pensar que sempre són els altres qui estàn equivocats és, com a mínim, excessivament pressumptuós.

Hi ha dos refranys que encaixen perfectament en el que vull dir:

• Qui té boca, s'equivoca
• Qui no trenca plats és perquè no en renta

Al bloc de'n palimpsesto trobareu una crònica de la mani de l'AVT diumenge dissabte passat, molt ben feta, amb sentit de l'humor i els peus tocant a terra.

Nomé recomanar-vos que us poseu aquest bloc al vostre alimentador de RSS, és recomanable al 100%