Notes de campanya (2). Un govern que no ha complert a Barcelona
Publicat per XavierFlorensa | 27 Feb, 2008
L’incompliment de moltes de les promeses realitzades ha estat una constant que ha caracteritzat els darrers quatre anys del govern de Jose Luís Rodríguez Zapatero. I ha estat precisament la ciutat de Barcelona l’escenari habitual de moltes d’aquestes declaracions i promeses solemnes, i també la vícitma dels incompliments d’aquestes promeses.
I és que qui no recorda un Zapatero, -en aquells moments candidat del PSOE- prometent recolzar l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya en un concorregut míting al Palau Sant Jordi? Malgrat les esperances que aquella promesa va generar a Catalunya i el consens amb que es va aprovar l’Estatut al Parlament el 30 de setembre, aquest va ser llargament retallat i aigualit a Madrid amb l’ajuda entusiasta del líder de CiU, Artur Mas.
La cessió del castell de Montjuïc a la ciutat va ser una altra de les promeses que el president del Govern central va realitzar en un dels mítings que va tornar a celebrar a la nostra ciutat. I la realitat torna a ser tossuda, fent que a dia d’avui aquesta cessió encara no s’hagi concretat, i encara quedi a l’aire quina serà la composició del futur consorci que ha de gestionar aquest equipament, i el futur que tindran les antenes militars i els soldats que encara resten ubicats en un espai que ha de ser un exponent de la "cultura de la pau".
Però sense cap mena de dubte, la manca d’una aposta clara per dotar la ciutat de les infraestructures necessàries han estat el punt negre d’aquests darrers anys. Un exemple d’això seria la gestió de l’aeroport del Prat, que Esquerra va intentar incloure en el procés negociador de l’Estatut, i que encara avui continua pendent i sense tenir un horitzó clar. També l’arribada del tren d’alta velocitat a la ciutat ha esdevingut un dels fets més lamentables dels darrers anys després del caos a rodalies, els esfondraments, els retards en l’arribada del tren a Sants i la falta de voluntat del govern central de canviar un traçat pel centre de la ciutat que no reuneix una majoria ni a l’Ajuntament de Barcelona ni al Parlament de Catalunya.És per això que Barcelona necessita una esquerra nacional forta i decisiva a Madrid. El debat no s’ha de reduïr a la dualitat entre el PP i el PSOE, perque cap dels dos ha dotat a Barcelona dels recursos necessaris quan han governat a l’Estat. El debat necessari és si cal que el PSOE estigui condicionat per una Esquerra forta que faci que Barcelona es consolidi com una capital de primera, moderna i competitiva, i amb les infraestructures necessàries per tal de projectar la ciutat i el país a la resta del món.
(Article publicat a La Campana. Especial eleccions)
Ja fa uns dies que ha començat la campanya electoral. Pels que vivim la política de prop, les campanyes han esdevingut ja una cosa quotidiana, i no és d’estranyar tenint present que aquesta és la novena campanya electoral que realitzem en poc més de 5 anys, des que el 2003 es va iniciar un cicle electoral que ha esdevingut interminable i no ens ha deixat descansar ni un moment. També el ritme frenètic que ha tingut la política en general aquests darrers anys ha contribuït a promoure un cansament generaltizat entre la gent, fet que pot suposar que en aquestes eleccions la participació electoral torni a ser molt baixa.
La declaració d’independència del nou estat de Kosovo que es va produir ahir hauria de ser una bona notícia per qualsevol demòcrata. Sobretot perque aquest procés no es produeix a partir de l’ús de la violència sinó de forma democràtica i a través dels màxims representants del país, aquells que han estat escollits legítimament pel sufragi popular.