Bloc de Miquel Pagès

Ja ha començat el teatre de la negociació del finançament. Benvinguts tots i preneu seient que serà per sucar-hi pa, no hi faltaran actors de verb gruixut i polítics que faran el paper de policia bo alternant-se els uns amb els altres seguint un pla prefectament traçat per Espanya per no afluixar la mosca  i continuar vivint del nostre esforç fiscal.

Dels barroers com el president d’Extremadura que ja ha dit que si els catalans volen més finançament ens haurem de veure les cares (com si fos un pinxo de barri!) a l’habilitat del mai jubilat Felipe González que proposa deixar-ho per més endavant, en sentirem de tots colors. Serà una representació  de primera de la qual ja en coneixem  la lletra i que  només varia en la música i el to any rera any, negociació rera negociació.

Si abans de les eleccions espanyoles la crisi econòmica era només una desacceleració ara ja és Crisi en majúscules que permet posar d’acord PSOE i PP per parar els peus als partits catalans.  I no invoquessiu pas l’Estatut, tant fa que sigui una llei de rang superior que s’ha de cumplir, amb l’enrenou fan temps per aplaudir la retallada final que es prepara des del seu Tribunal Constitucional (jutge i part). Baixarà el teló d’aquesta comèdia esperpèntica i esperaran que un cop més els riem les gràcies.

Ho farem? Tindrem els polítics que defensaran d’una vegada unitàriament els interessos de Catalunya? Tindrem els sindicats al costat dels ciutadans que són perjudicats per no disposar el país de recursos suficients pe fer front als serveis públics? Hi haurà una resposta clara i a temps de l’empresariat davant la manca d’infrastructures? I tots plegats? Cadascú de nosaltres s’ho mirarà des de la barrera, des del sofà davant la tele?

Ja és curiós observar com el calendari uneix en pocs dies de distància, tan sols una quinzena, tres diades emblemàtiques com les que acabem de passar: el 14 d'abril, Sant Jordi i el Dia del Treball. Les tres ens evoquen les sigles que donen nom al nostre partit i que sintetitzen el nostre projecte polític: la República el 14 d'abril, Catalunya el dia de Sant Jordi i l'Esquerra l'1 de maig.

De la primera ja n'he parlat (veure article anterior). 

Sant Jordi ens ha portat de nou la catalanitat al carrer de forma oberta, popular i espontània i això que és bo com a símptoma de normalitat ha tornat a ser usat per alguns (tot i que aquest any menys) per atiar de nou la polèmica estèril de canviar la data de la Diada Nacional i ubicar-la per Sant Jordi. 

Però els fets són tossuts i les nacions tenen una diada de referència que en molts casos és un fet històric de conseqüències polítiques, sovint la data de la independència. En el nostre cas doncs i mentre no arriba aquesta, l'11 de setembre és el millor referent de memòria històrica i de lluita col.lectiva pels nostres drets nacionals. Voler Sant Jordi com a diada nacional és intentar treure la càrrega política que una jornada nacional ha de tenir i deixar-nos orfes d'aquest referent per només potenciar els aspectes festius amb la intenció clara de folkloritzar-nos.

Pel que fa a la tercera, ahir era 1 de maig, dia del treball, jornada emblemàtica per a les forces d'esquerra i de solidaritat entre els treballadors.  La tradicional manifestació va estar marcada pel rebuig sindical a la moderació dels sous per afrontar la crisi així com per una clara visibilització de la immigració com a fenòmen social que demana respostes urgents però també sòlides i creibles  envers els menys afavorits. Una lluita sindical que no sempre sembla conscient del país on viu, massa teledirigida des de les seus centrals dels sindicats d'obediència espanyola  (ja es va veure en la no assistència d'aquests a la gran manifestació nacional del passat 1 de desembre) i que haurien de tenir en la defensa d'un marc català de relacions sociolaborals  el seu objectiu principal.

Catalunya, República i Esquerra unides per l'atzar del calendari en uns pocs dies.  Una societat de valors republicans que aprofundeixi en la radicalitat democràtica, una societat que desenvolupi l'estat català del benestar i una Nació Catalana que mantingui la seva personalitat, llengua i cultura amb un projece engrescador per a tothom.

Aquest és l'autèntic repte de futur que ara mateix tenim des d'Esquerra Republicana  de Catalunya, fer creibles les propostes que des de sempre hem defensat i tornar a ser referents per assolir-les.

Els objectius estan ben clars, com sempre, Catalunya i la justícia social, només cal actuar en conseqüència, des del treball i el rigor, sense confondre's, sense anades i tornades.  Endavant i a la feina. 

Avui és 14 d’abril i fa 77 anys que un home valent, el President Macià proclamava la República Catalana. Era un gest que retornava la dignitat als catalans. Feia més de 200 anys que Catalunya no tenia institucions pròpies i es tractava per tant de l’acte de sobirania política catalana més important des de l’abolició de les institucions amb el Decret de Nova Planta de 1714.

Tants anys després el dia d’avui, reconeguem-ho, passarà per a una majoria de ciutadans absolutament desapercebut, alguns altres en tindran una vaga referència, però pocs tindran un moment de record pel que allò va significar.  I certament la pervivència dels valors republicans continua sent avui tant vàlida com llavors.

Per a molta gent el republicanisme és només un canvi de cromos, on hi ha un rei hi poses un president, i certament no falten exemples de repúbliques presidencialistes amb tics de reialesa que avalen aquesta creença.

Però ben al contrari el republicanisme va més enllà del cap de l’estat, que òbviament és inadmissible que ho sigui per transmissió genètica, per enllaçar amb les lluites més nobles per a la igualtat. Perquè es comença qüestionant el dret d’una persona a ser rei i s’acaba plantejant en profunditat el concepte d’igualtat.

El pensament republicà es basa en una societat de persones lliures que esdevenen ciutadans, homes i dones en igualtat de condicions sotmesos a les mateixes lleis.

La República en termes clàssics, cal recordar-los de tant en tant, és la cosa pública, el bé comú. Per això té tant sentit la recuperació dels valors republicans en uns temps com els actuals de distanciament entre la política i els ciutadans, de baixa participació electoral, de desencís.

Perquè no n’hi ha prou de votar cada quatre anys en unes o altres eleccions. De fet sempre m’ha semblat que la solució a la política és en realitat més política i no pas l’allunyament. Però és clar, això implica un canvi de xip important. Per assolir-ho cal reforçar la societat civil, establir mecanismes de participació que no siguin merament publicitaris, avançar com ja està fent la Vicepresidència de la Generalitat en una llei de consultes populars, reformar el sistema de finançament dels partits polítics i la tan esperada reforma de la llei electoral incorporant la proximitat als electors i les llistes obertes. Aquestes i altres actuacions d’aprofundiment democràtic beuen del pensament republicà i tenen molt camp per córrer, un futur que és a les nostres màns.

Més enllà de rei o president, més enllà de la República mateixa, hi ha el republicanisme!                                                                                                   

Aquesta setmana hem començat a posar fil a l’agulla després del Congrés que vam fer el passat dissabte 5 d’abril. 

És per això que en primer lloc vull deixar per escrit el meu agraïment a tots els companys/es que vau assistir-hi perquè com vaig dir allà mateix la militància activa és la nostra fortalesa i aquesta força reflecteix com un mirall la debilitat d’altres partits que tot ho decideixen tancats i aliens a les seves bases.

Hem d’estar oberts a la societat, hem de saber explicar què fem dins de casa nostra, sempre i quan això es faci amb arguments sòlids, en positiu i sense desqualificacions personals.

Per això vull remarcar l’esperit noble que ha presidit aquesta campanya electoral interna i també agrair les paraules del candidat i company Roger Gispert que de seguida va apostar pel treball, així com tots els companys que van fer intervencions en el mateix sentit en la primera reunió de dimarts passat.

M’ho heu sentit a dir vàries vegades i insistiré tant com calgui, que el Casal d’ERC-Gràcia ha de ser un espai d’unitat entre tots els qui estem per la feina d’enfortir ERC a Gràcia.

I serà des del nostre àmbit d’actuació -Gràcia-, i en el decurs del desplegament del projecte traçat, que caldrà incorporar tants companys com sigui possible, hagin participat o no en una de les dues candidatures que es van presentar dissabte.

Perquè la feina que tenim és molta, i la tenim davant dels nostres adversaris polítics, siguin socialistes sense model de ciutat o convergents sense alternatives factibles.

Nosaltres tenim molta feina, sens dubte, i hem de millorar molt també, però és precisament per això que defensaré un model de Casal com a unitat de treball, entre tots.

Així doncs, gràcies i des d’ara tothom a la feina.

Ahir vam fer al Casal un exercici de debat i diàleg molt enriquidor. Es van presentar les dues candidatures, per ordre, i la militància va poder fer preguntes, tot en un to cordial i constructiu. Crec que aquest model de discussió pot ser també un exemple pel congrés de juny. La gent de les dues candidatures barrejada, xerrant, donant-se ànims mútuament. És el que ha de ser.

D’altra banda, en un format diferent, el dimecres vam fer un sopar xerrada als Lluïsos on militants van poder escoltar el nostre projecte i realitzar preguntes. A banda de l’interès culinari (molt bo el fricandó de la Manolita), poder xerrar i intercanviar preguntes amb els companys i companyes és sempre de merèixer.

Personalment, em quedo també amb les paraules d’en Jordi Carbonell, que va cloure l’acte amb una crida emotiva a la unitat. A l’Independent surt una foto, tot i que en penjo alguna més.

En aquest punt final, només voldria agrair a tots i totes per la feina feta, a la gent de l’equip per l’esforç, a la gent que ha anat venint al sopar o el dijous per fer allò tan republicà, de baix a dalt, perquè parlant la gent s’entén.

L’Àrea d’Acció Política, coordinada per la Vicepresidenta Rosa Aligué, comptarà amb el següent equip de persones:

La Secretaria de Política Municipal portada per l’Àlex López, actual portaveu del Grup Municipal d’ERC al Districte de Gràcia i conseller d’Urbanisme en el passat mandat perquè té l’experiència del govern municipal i el coneixement real del territori. 

La Secretaria de Política Parlamentària anirà a càrrec de la Núria Pi, que va ser la candidata d’ERC-Gràcia en les passades eleccions espanyoles i que té experiència en polítiques sectorials, és actualment vicepresidenta nacional de la sectorial d’ensenyament.

Crearem la Secretaria de Polítiques Socials, tal i com correspon a un partit d’esquerres i serà portada per la Dolors Martínez, coneixedora de l’àmbit des de fa anys per la seva trajectòria personal a Gràcia, i per haver estat el darrer mandat Regidora de Drets Civils de la Ciutat de Barcelona.

La Secretaria de Formació és bàsica per a un partit, i hem cregut oportú posar-ho en mans d’una persona amb experiència i trajectòria política extensa, com és cas del company Martí Metge.

La Secretaria de Dona serà duta per l’Eugènia Fernàndez, gracienca notòria, que professionalment està vinculada a l’àmbit de dona per la seva feina al CIRD (Centre d’Informació i Recerca de la Dona).

També crearem la Secretaria de Polítiques Culturals, perquè una força política que miri més enllà ha de basar la seva actuació política en la cultura i ha d’acostar-se als creadors  que tenen en Gràcia un lloc preeminent, aquesta secretaria serà portada per la Rosa Aligué.

Es tracta d’un equip potent de persones preparades i amb experiència provada que treballarà coordinadament  i per projectes des de Gràcia per al país sencer, pensant nacionalment, actuant municipalment.

Les noves tecnologies i una mica d'imaginació permeten fer moltes coses sense despesa econòmica, tan sols esmerçant una mica de temps i el coneixement d'alguns companys i companyes.

En aquest cas, es concreta en una entrevista que hem penjat al youtube. Voldria agrair especialment a un expert audiovisual i company, en Jordi, per la feina feta, i a l'Àstrid per fer-me sentir com al programa del 33 "Silenci".

Com moltes de les pel·lícules de veritat, aquestes coses sovint tenen un makin of. En ser a la Plaça de la Vila, no podia ser una altra que aquesta. La veritat és que ha estat una experiència molt divertida.

També avui ha sortit publicat un article a l'Independent (pàgina 3). Qualsevol comentari que us sorgeixi el podeu penjar aquí. Gràcies.

I finalment, agrair a en Miquel Pellicer la seva benvinguda al món blocaire gracienc. Com ja he respost al seu bloc, aquest s'ha obert amb la intenció de quedar-se.

El model organitzatiu de Casal que proposem per a ERC-Gràcia canvia el concepte tradicional presidencialista i incorpora una visió de treball per àrees coordinades per un equip eficaç. És per això que dividirem el Comitè Executiu en dos blocs. L’àrea d’Acció Política i la de Coordinació Interna, cadascuna de les quals tindrà en igualtat de condicions el rang de Vicepresidència. 

D’aquesta manera s’evita l’acció monopolitzadora d’una sola persona com a president/a i tampoc es cau en el recurs massa gastat de nomenar un sol vicepresident que és posat com a possible hereu o successor. Un projecte i un equip que ara neix, com el que aquesta candidatura representa, no necessita pensar ara en el relleu sinó en l’eficàcia i el  treball. 

A la vegada, permet a tres persones arribar allà on una o dues no poden, reunions de federació, grups de treball, reunions de dimarts, etc. 

Aquest model s’adiu amb la nova dinàmica de treballar per projectes que engegarem  i que permetrà la incorporació dels militants segons les seves possibilitats a tasques específiques.

La Presidència i les dues Vicepresidències seran un equip potent i coordinat que tindrà la visió global del dia a dia del Casal i dels objectius a assolir al llarg del temps degudament calendaritzats. 

Com tantes coses a la vida, un model organitzatiu no seria però suficient o es quedaria en teoria pura, si no es pogués dotar de les millors persones per desenvolupar-lo, és per això que és una garantia de treball seriós i rigorós comptar amb les següents companyes:

Rosa Aligué com a Vicepresidenta d’Acció Política

Àstrid Alemany a la Vicepresidència de Coordinació Interna.