La closca de la poma

Avui os vull recomanar una tira còmica d’un amic, en Pasa, encara que curri a El Jueves com jo, ell tampoc es dibuixant professional, però ha penjat en el seu bloc un post que m’ha semblat brutal... encara estic rient ara...  

Si voleu mirar més coses d’aquest “xilindrin” entreu-li a “Living la vida Pasa”

Un dia normal

Un dia especial

De tant en tant m’agrada canviar d’estil… aquí os deixo aquest home sense ull…

Il·lustració de Roger Giménez Tomeo - 2008

Avui en conversa amb gent de la feina, parlant de possibles millores per a la pagina web que gestionem,  ha sortit el tema dels blocs, i l’opció d’implantar una granja d’aquests, llavors un dibuixant de la revista, concretament el meu preferit, ha dit que a ell li agradaria tindren un, però que potser li faria mandra actualitzar-ho... llavors jo he fe un comentari molt innocent: “els blocs vicien”. Ell m’ha mirat i ha dit: “clar, que tu portes LA CLOSCA DE LA POMA”... El nom del meu bloc m’ha ressonat durant tot el matí dins del meu cap, com podia ser que ell coneixes i recordes perfectament el nom del meu bloc? Justament, jo, a la feina, no vaig fent autobombo de les meves coses de fora, suposo que algun dia l’haurà trobat i deu entrar de tant en tant... aquesta situació simplement m’ha deixat fascinat i he après una mini-lliçó: “Que algú pronuncií el nom del teu bloc produeix plaer!”

Gràcia, el disseny i jo son tres paraules que no es poden separar gaire... Aquest cop he ajudat a nivell gràfic a la gent de TransversalWeb.

Ahir vaig anar a un concert, tenia entrades per la patilla pel fet de treballar en la web del TR3SC, els grups que tocaven no estaven malament, coneixia 2 de 3, els Mishima, els Antonia Font, i un grup el qual només havia vist la nit anterior una entrevista al programa de la Ruth Jiménez “No disparen al Pianista”, els Facto Delafé y las Flores Azules...

I aquest últims van ser la meva gran revelació del concert, quin grup amb més força, amb més ganes de transmetre, quina manera de fer vibra al public, quina manera de fer música sense complexes... A partir d’avui em declaro seguidor dels Facto Delafé y las Flores Azules.

En conec un que sempre que entra en el meu bloc em diu: "A veure si trobo alguna cosa per tal de fotre’t fora...". Doncs apa! Aquí la tens!