Gràcies, Frank
Gràcies, Frank, per haver-nos donat dues lligues i una Copa d'Europa, per haver estat un cavaller dins i fora del camp, per seguir tenint el 'fair play' corrent per les teves venes i demostrar que un entrenador també pot ser algú mesurat i sense estridències. El teu darre gest t'honora. Tant s'havia parlat del passadís dels jugadors que tu també vas voler demostrar el reconeixement al Reial Madrid sumant-te a la corrua de jugadors del Barça al Bernabéu. Ara potser és l'hora dels mesquins, dels que en saben molt de futbol i diuen que has perdut el respecte del vestidor i que calia un canvi.
(Segueix)Ultratge
La senyera la pots cremar, trepitjar o escopir. Almenys això és el que haurien d'advertir les normes d'ús de totes les banderes que surten de fàbrica. Ara bé, ni ho intentis amb una bandera espanyola. L'ultratge és màxim i les penes, de presó perquè evidentment si cremes una bandera d'Espanya immediatament al delicte original li sumes el de desordre públic, tot i que tu estiguis a cent quilòmetres del lloc dels fets. El sol fet de pensar en cremar la roja-i-gualda és delicte. (Segueix)
L'herència
"Del 68 ens queda el mite, el record i molts problemes encara no resolts"
Sami Naïr, sociòleg i politòleg
Voilà, una agradable sorpresa
Aquest dissabte vaig descobrir un restaurant no gaire lluny de la plaça de Gal·la Placídia que cal remarcar i apuntar per tots aquells que volgueu obtenir una nit de plaer gastronòmic. Voilà és el nom del projecte culinari d'en Roger Sánchez, i una recomanació del company periodista Eric Lluent. (Segueix)
El Barça, sense paraules
Sense paraules és potser com van quedar-se els aficionats del Barcelona després del partit coratjós però ineficaç a Manchester. El Barça, novament signava una temporada en blanc. Ja en són dues i l'olla culé bull i bull. Sense declaracions, mots, frases redudants o tòpiques. L'actualitat de l'entitat es pot narrar només amb imatges, cercant en els gestos la comunicació no verbal que explica en detalls les qüestions que ens neguitegen. (Segueix)
De Joan Laporta a les bombes
En Contel em saluda i abans que pugui dir res em diu: "El llibre sortirà aquest Sant Jordi!". Cofoï com un pare i orgullós de poder donar una resposta després que l'obra "Gràcia, temps de bombes, temps de refugis" vegi la llum. Han passat anys de recerca i investigació i moltes conyes per part meva que anava insistint cíclicament quan me'l deixaria llegir. Estic segur que només per la voluntat d'en Josep Maria aquest nou llibre del meu estimat Taller d'Història de Gràcia valdrà la pena igual que el d'un exdirector de Transversal que continua la lluita des de les contraportades de La Directa, en Sergi Picazo. (Segueix)