L'Elefant Trompeta

Avui us porto una segona part dels orígens del conte: La Bella i la Bèstia. Resulta que n’he trobat la versió catalana del conte i no té cap mena de desperdici, em va encantar, i és per això que em feia il•lusió portar-vos-la.

“Hi havia una vegada un pare amb tres filles que era granger. Un bon dia el pare va haver d’anar a la ciutat, i els hi va demanar a les seves filles quin regal voldrien. La gran va demanar un vestit blau, la mitjana unes arracades i la petita una rosa vermella. Quan va anar a ciutat va comprar el regal de les dues filles grans però del de la petita, se n’oblida. Tornant cap a casa va passar per un esplèndid jardí amb roses de set colors, del que va agafar-ne una vermella. Però una temible serp, li va dir que si volia la rosa, li hauria de portar a la seva filla, si no el mataria allà mateix. Quan va arribar a casa el pare li va dir a la filla que la seva rosa l’esperava al jardí dels rosers dels set colors. Quan la noia va ser-hi abandonada a la seva sort per part del seu pare, va aparèixer la serp que li va demanar que es cacés amb ella.
La serp va explicar a la noia que si fugia o no s’hi casava, passaria alguna desgràcia a la seva família; la serp va dir-li que es sentia molt sola i que només volia companyia. La noia va acceptar la proposta de la serp amb la condició que la deixés anar a casa a buscar les seves coses. La serp li va deixar anar, però li va donar un mirall màgic en la que la bonica noia només podia veure la serp, per saber on era i com estava.
Al tornar a casa, el seu pare la va voler retenir i li va demanar que es quedés, ella així ho va fer i el mirall va quedar oblidat en un racó.
Un dia, la noia va trobar el mirall i va veure la serp malferida; la noia va córrer al jardí on va veure la serp moribunda de tristesa i li va fer un petó. La serp es va convertir en un jove príncep, que havia estat encantat per una bruixa, ja que ell no s’havia volgut casar amb la filla d’aquesta. I es van casar i van viure feliços per sempre més”

Curiosa versió, oi? Aquesta història manté molts paral·lelismes amb la història de la Bella i la Bèstia, de fet és la mateixa, però amb una bèstia convertida en serp. Sota el títol de “El mirallet de la serp”, aquesta rondalla catalana fou recopilada per Pau Bertran i Bros.

Per saber més coses sobre els orígens de la Bella i la Bèstia, clica aquí.

Hola a tots i totes!

Ahir a la nit vaig estar veient en DVD la pel·lícula: El secret dels Germans Grimm. La veritat és que la pel·lícula em va agradar, és molt fantàstica, una barreja de personatges qe es van entrellaçant en un conte que és diferent de la resta però que té els elements típics de tots els contes. Apareix una nena amb una Caputxeta Vermella, boniques noies adormides que desperten amb un petó, una granota que és molt més que una granotya, una donzella atrapada en una torre sense portes, dos germans perduts en el bosc... Tots aquests elements ens evoquen, evidentment a centenars d'històries i contes que tots hem llegit o escoltat.

Però de fet, és una pel·lícula que no té un contingut històric real, ja que ens titlla als germans d'una espècie de "caçafortunes" que anaven pels pobles i ciutats destruint a bruixes, ogres i altres possibles personatges propis de la superstició de molts indrets; però realment eren uns impostors que montaven farses per simular que mataven a aquests èssers terrorífics.

De fet, per a mi, els Germans Grimm, més que no pas autors d'inombrables contes, van ser uns grans recopiladors de folklore i llegendes infantils explicades de pares a fills. Van escriure i reescriure els contes que els hi explicaven la gent de les diferents contrades i en van fer el seu Kinder- und Hausmärchen i la segona part Contes de fades dels germans Grimm. Gràcies a ells hem conegut a en Hansel i la Gretel, a la Ventafocs; però potser també hem perdut en Ton i la Guida o la Cendrosa. Han universalitzat i estandartitzat els contes, i ens han portat les versions que en coneixem actualment.

Uns grans recopiladors sens dubte.

Hola a tots i totes!

Avui us porto dos contes de conills, animal també referent a molts contes infantils. Els d'avui són dos contes que han arribat a les meves mans fa unes setmanes i són d'una bellesa sorprenent, bones il·lustracions i molt detallades i històries boniques. Comencem?

EL MEU LLIBRE DE CONTES PREFERIT, Anita Jeram, Editorial Beascoa (2002) --> Tothom sap que els contes i llibres ens poden trasnportar a móns màgics: ens fan dormir, viatjar, caminar, sospirar... Es poden tocar, olorar, fer servir d'aixopluc quan fa calor... Un àlbum il·lustrat que ens fa pensar en que els contes són molt més que simples il·lustracions, són històries que ens donen vida.

Els personatges que hi apareixen són un temible lleó, una Bella Dorment despertada per una granota, un gegant, un castell màgic... Tots ells elements característics del nostre imaginari col·lectiu.

Les il·lustracions són boniques i detallades i acompanyen la història en tot moment.

 

LLUC S'HA PERDUT, Harry Horse, Editorial Beascoa (2004) --> El Lluc es lleva de bon matí sabent que aquell és un dia especial, un dia en el que celebra el seu aniversari; i per fer-ho tota la família es dirigeix al parc d'atraccions: nòries, muntanyes russes, vaixells pirates... acompanyen al Lluc en un dia tan especial, un dia en que se sent gran de veritat, i vol fer aquelles coses i pujar a aquelles atraccions a les que poden pujar els seus germans grans. Cansat d'esperar a pujar als llocs on li agraden, se'n va i es perd. Tindrà un final feliç aquest conte?

Les il·lustracions són detallades i els personatges tendres i simpàtics. Un protagonista al que sempre l'acompanya el seu globus vermell, present a totes les imatges.

Espero que us hagin agradat.

Fins aviat!

 

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2007)

Hola a tots i totes! Avui us volia presentar a un cosí meu que ha arribat de l'Índia per passar una temporadeta per aquí, es diu Alifant; potser algun dia s'anima a escriure... Vés a saber!

Vet aquí una història fantàstica d’un flautista que aconsegueix fer fora a unes rates d’Hamelin.

Però esteu segurs de que es tracta d’una història fantàstica? El que molts de vosaltres segurament no sabeu, i que jo també desconeixia, és que aquesta història es basa en uns fets reals que van succeir a la ciutat d’Hamelí a Alemanya el 26 de Juny del 1284.

Aquell any, Hamelin estava infestada de rates. Un bon dia va aparèixer un desconegut que va oferir els seus serveis als habitants del poble. A canvi d’una recompensa, ell aconseguiria fer fora les rates del poble.

Va començar a tocar la flauta, i totes les rates van sortir dels seus amagatalls per tal de seguir-lo. Les va guiar fins al riu Weser on van morir finalment ofegades. Fins aquí la història que la majoria de nosaltres coneix sobre El flautista d’Hamelí, però encara hi ha més.

El flautista va tornar a cobrar la seva recompensa, però la gent del poble va decidir no pagar-li. Enfurismat va marxar, però va tornar el 26 de Juny fent tocar la seva flauta. Amb la seva música estranya, qui el va seguir aquesta vegada foren els nens del poble. 130 nens que va conduir fins a una cova on mai més es va saber res d’ells.
Algunes versions diuen que dos nens no van arribar a entrar a la cova, un cec i un coix; però no van poder dir on estaven la resta de nens ja que un no veia i l’altre s’havia quedat massa enrederit.

Altres,  més modernes i que evidentment, el que pretenen és suavitzar la crueltat d’aquesta història, diuen que el flautista va acabar retornant als nens a canvi d’una recompensa més elevada.

L’origen de la llegenda del Flautista és clar. La part en que s’emporta als nens fou afegida a la llegenda durant el segle XVI amb la finalitat moral de la majoria de contes tradicionals.

Les empremtes impreses d’aquesta història semblen sorgir l’any 1300 en una il·lustració que es trobà en una finestra de l’església d’Hamelí.

Però la desaparició dels nens d’aquella ciutat fou una tragèdia real, hi ha diverses versions al respecte:alguns diuen que van morir en un accident, altres a causa d’una epidèmia, altres que foren víctimes de la “pesta negra”.
També diuen que els nens van sortir de la ciutat com a part d’un tipus de peregrinatge, creuada o campanya militar. Però mai van tornar amb els seus pares. Qui els guià en aquest viatge fou la figura del “flautista”, reclutador per tal de colonitzar pobles de la regió de l’Alemanya est.

Altres versions, una mica més sàdiques diuen que en un bosc pròxim a la vila, es van trobar sota els arbres els cossos de molts nens; fet que donaria lloc a que el “flautista” fou un ésser malvat que els va matar.

L’any 1556 Jobus Fincelius va mencionar el conte en la seva obra temporis del sui de De miraculis, on identifica la figura del flautista amb la del propi diable.
El 1803 Johann Wolfgang von Goethe va escriure un poema basat en la història.
No va ser fins l’any 1816 que els germans Grimm varen fer la seva versió. Aquesta història apareix a la col·lecció Deutsche Sage amb el títol original de Der Rattenfänger von Hameln que es traduiria amb el nom de El caçador de rates d’Hamelin.

La moralitat de la història, tan si és certa com si no, és que  cal complir amb la pròpia paraula i pagar els deutes.

Una història que més que un conte, sembla una novel•la de terror. Encara es deuen sentir les veus d’aquells 130 nens a Hamelí?

Il·lustracions
Descobrir la verdadera història del flautista d’Hamelí, m’ha semblat si més no sorprenent. Jo d’aquesta història en sabia poc, sincerament. Només que hi havia un poble on hi havia moltes rates i que un home amb una flauta les va fer fora.
Aquí us deixo unes quantes il·lustracions sobre aquest conte antigues i on es veu la figura del flautista seguida pels nens:
    

 

La imatge que apareix amb el relat dels Germans Grimm, ens recorda una mica a una espècie de Robin Hood per les vestimentes que porta.

 
La darrera il·lustració que us presento és la de Kate Greenaway, on els nens es troben en una espècie de bosc que és més aviat el paradís, i on no hi ha cap connotació de que el Flautista els hi fes alguna cosa dolenta.

 

Hola a tots i totes! Com s'acosta el dia de la mare, crec que un bon regal per a elles és algún dels contes que us porto avui, històries de mares de totes le smaneres però que, per sobre de tot, estimen als seus fills.

VULL UNA MARE ROBOT, PERQUÈ LA MEVA MARE DE VERITAT NO TÉ TEMPS PER A MI, Davide Cali, Editorial Claret (2007) --> Sota un títol i un subtítol tan cruel s'amaga una història que reflexa com es senten molts nens quan són petits. Una mare de debó, no sempre té temps per a un fill, en canvi una mare robot sí, fa tot el que li demanes i a sobre no et renya (i si ho fa, l'apagues). Però una mare robot pot fer tan bona olor com una mare de debó? I pot fer les mateixes carícies? Segur que no, oi?

Un conte divertit amb unes molt bones il·lustracions.

UN DIA, Alison McGhee, Editorial Serres (2007) --> Què dir d'un conte que pràcticament em va fer plorar? I això que no sóc mare. Una mare té sempre els millors desitjos cap a la seva filla i espera poder viure tots els bons moments de la vida de l'altra, i això és el que ens narra el conte. Una mare imaginant el futur d'una filla, el que li queda per viure i el que arribarà a ser. És tendre, senzill, captivador.

Amb les il·lustracions de Peter H. Reynolds resulta encara més magnífic.

"Un dia vaig comptar els teus dits, i els hi vaig fer un petó un a un". Preciós!

EL DÍA EN QUE A MAMÁ SE LE PUSO CARA DE TETERA, Raquel Saiz, Editorial OQO (2007) --> Sota un títol original i divertit ens acompanya una història que encara ho és més. Un dia Marquitos trenca el gerro preferit de la seva mare, i aquesta s'enfada tant que li comença a sortir fum per tot arreu. Al moment la mare pateix una transformació, es converteix en tetera. El nen intentarà recuperar a la seva mare de totes les maneres possibles, demanant ajuda a totho, però al final resulta que tot ha estat un somni, o potser no?

MARECRITS, Jutta Bauer, Lóguez Ediciones (2004) --> Un dia la mare del petit pingüí es va enfadar molt, moltíssim, tant que va fer un crit terrible, va cridar tan fort que... un llibre que amb poques paraules diu molt, divertit, simpàtic i original. Molt xulo i molt premiat, per cert.

Fins aviat! 

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

“Hi havia una vegada un soldadet de plom molt valent que va perdre una de les seves cames en un combat i es va enamorar d’una bonica ballarina.”

Aquesta és la història del Soldadet de plom, un soldat enamorat d’una bonica ballarina, que després de viure innombrables aventures que els separen: és capità d’un vaixell de paper, menjat per un peix, enfrontat a la resta de joguines... tornen per fi a estar junts, però la tragèdia els acompanya i la ballarina cau a la llar de foc, ell hi va darrera per intentar salvar-la. Finalment es fonen amb el foc en un de sol, i de les seves cendres només en queda una petita peça de plom amb forma de cor.

Hans Christian Andersen va escriure aquesta història l’any 1838 i la va incloure en el seu recopilatori de contes: “Contes de fades per a nens”. Conegut també com “El soldadet valent” o “El soldadet de llauna anglès”, aquest conte s’ha convertit en un clàssic per a nens.

En general, els contes de Andersen eren força tristos però tots amb un rerefons positiu. En aquest cas ens narra que després de la mort només l’amor etern perviu per sempre.

Aquest conte té la peculiaritat de ser un conte d’objectes, els seus protagonistes no són ni animals, ni nens ni personatges màgics; sinó joguines que prenen vida. Recurs molt utilitzat en la literatura infantil. Qui no ha cregut mai mentre dormia que els seus ninos i peluixos despertaven i parlaven entre sí?

Perquè el Soldadet s’enamora de la ballarina? Ell és un qualsevol, relegat a la primera fila de l’exèrcit i ella en canvi és una artista, la joguina més bonica per excel·lència. Però per al soldadet és molt similar a ell, ja que es pensa que com ell té una sola cama, quan en realitat la té aixecada o doblegada.

El “Soldadet de plom” a part ens reflexa el sentit de l’honor i del deure que tenien els soldats d’aquella època que havien de ser sempre valents i fer front a qualsevol mena de dificultat. Per escriure aquesta obra, Andersen es va inspirar en la cura que ell mateix de petit tenia de les seves pròpies joguines.

Hi ha qui diu que en aquest conte Andersen va homenatjar al que per a ell va ser un precursor en la literatura infantil E.T.A. Hoffmann que l’any 1816 va escriure “El trencanous i el rei dels ratolins”. En aquesta obra, a les 12 de la nit, Els trencanous i la resta de joguines que prenien vida com a exèrcit, combatien contra l’exèrcit de ratolins. En el Soldadet de plom trobem un cascanous que pren vida i les dotze campanades que senyalen el despertar de les joguines són substituïdes per un troll que salta de la seva caixa. Per a Andersen, Hoffmann esdevé un model literari.

Bonica història veritat? I a la vegada molt trista. Així que ja sabeu, si trobeu un petit cor de plom a la vostra llar de foc, penseu que potser hi ha caigut un soldadet de plom i la seva estimada.

Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions que podem trobar sobre aquest conte convertit en un autèntic clàssic de la literatura infantil.
Algunes de molt antigues ens narren la història. Les tres primeres són de Vilhelm Pedersen. La resta, malauradament no sé de qui són però són curioses de veure.

Unes il·lustracions d’origen portuguès d’aquest personatge són la seqüència en blanc i negre que us presento a continuació.
 

 

Versions angleses, alemanyes... El Soldadet de Plom ha protagonitzat innombrables portades, moltes d’elles escenifiquen les aventures del Soldadet amb el vaixell de paper o quan se’l menja el peix.
    

 

Una il•lustració de quan se’l menja el peix és aquesta de Serena Riglietti de l’any 1969.

Algunes portades en castellà del conte són les següents, totes elles de diferents editorial però amb la imatge d’un soldat vestit de manera molt similar.

    

En català, trobem dos contes, un de l’Editorial Cruïlla amb il•lustracions d’Anna Clariana i l’altre amb il·lustracions de Mercè Llimona, tan boniques com les que us presento a continuació de la portada.
 
 
  

    

Així que ja sabeu, tocades les 12 de la nit estigueu ben atents, no fos cas que les vostres joguines comencin a despertar.

Hola a tots i totes! Avui us porto uns contes diferents dels que acostumo a recomanar. No es tracta de grans històries ni d'excel·lents àlbums il·lustrats; sinó que són contes per a nens molt petits, svint oblidats en el món de la literatura infantil. Contes per a nens, segons l'editorial a partir d'un any, per a mi, aquests contes se'ls poden explicar a nadons encara més petits, per la seva senzillesa en el text i les il·lustracions. Unes il·lustracions grans i que no pasen desaparcebudes per a ningú. Els voleu veure?

TOTS EL PETONS, Bisinski i Sanders, Editorial Corimbo (2001) --> Cada plana ens porta a un petó diferent, amb un anima diferent protagonitzant-lo, però un prtagonista comú, una espècie de fada amb ales i cara de nen. Us han fet mai un petó d'esquimal? A mi sí. Vistós i amb colors plans, força cridaner.

TOTS ELS BEBÈS, Bisinski i Sanders, Editorial Corimbo (2005) --> Aquest conte ens porta tots els nadons de diferents animals, tot fent-ho amb un text amb rodolí del tipus:

Bebé ratón ¡Qué juguetón! Bebé león ¡Es un campeón!
Bebé canguro ¡Viaja seguro!

Al igual que en el conte anterior, unes imatges vistoses i agradables porten als nens a descobrir difenrets animals.

TOTES LES MOXAINES, Bisinski i Sanders, Editorial Joventut (2007) --> Aquesta vegada el conte ens acompanya amb les difernet moxaines que a tots els nens els hi agrada rebre. Els tres conmtes d'avui tneen una estructura similar, són amb tapes dures de cartró i de forma quadrada,cada pàgina ens porta a la següent amb una pestanyeta que fa una petita introducció del que veurem a la següent.

Realment molt macos. Espero que us hagin agadat!

Fins aviat!

 

Hola a tots i totes!

Després d'una esgotadora jornada de Sant Jordi, plena de contes, roses i llibres; arribo a casa amb ganes de parlar-vos de la Primera Trobada d'Il·lustradors realitzada a la vila de Gràcia i que de ben segur que ha resultat un èxit durant tot el dia. jo hi he pogut anar vora les set de la tarda i hi havia molt ambient, molta gent, molts pares comprant contes als seus nens i bons il·lustradors dedicats a fer-los un dibuix al seu conte als enns que els hi ho demanaven (i no tant nens, per cert).

M'ha sapigut molt greu no poder assistir aquest matí i poder posar cara així a molts il·lustradors que sovint oblidem en tot el món editorial de la literatura infantil.

Per la tarda però, hem pogut veure a il·lustradors com: Alba Puig, Riki Blanco, Sergio Mora, Gustavo Roldán, Ignasi Blanch, Anna Castagnoli, Pablo Prestifilippo, Rebeca Luciani en acció. Tots ells asseguts enfeinats, xerrant amb uns i altres i dibuixant a uns i altres. Amb els seus àlbums il·lustrats publicats al darrere, personalitzaven cadascun dels seus dibuixos.

Al darrera de tot un panell blanc amb alguns dibuixos dels il·lustradors que havien passat per allà durant el dia que ens han deixat detalls com aquests.

Una jornada en la que m'ha faltat una mica d'exposició d'originals per part dels autors, però que ha resultat un èxit i que espero que es repeteixi d'aquí molts més anys.

Per cert, jo també m'he emportat un dibuix de la Rebeca Luciani en el seu àlbum il·lustrat: el somriure de Daniela. Una noia molt maca, simpàtica, atenta i amb una gran creativitat: un encant. Amb dedicatòria i tot, però aquesta me la guardo per a mi...

Fins aviat!

 

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Feliç Sant Jordi!

“Hi havia una vegada la història d’un valent cavaller, un drac i una princesa.” Evidentment us estic parlant de la llegenda de Sant Jordi, però qui va ser verdaderament aquest cavaller?
Sant Jordi va ser nomenat patró dels cavallers per l’ajuda que va proporcionar a Pere I l’any 1094 davant una batalla contra als sarraïns quan aquest el va invocar. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.

Però d’on prové la llegenda, el mite?
“Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava aquelles terres un monstre ferotge, temible i pudent; era el més poderós de tots els dracs ja que podia caminar per la terra, volar pels aires i nedar pels mars. Deien que tenia un alé tant pudetn, que provocava la mort de tots els que l’envoltaven amb una alenada de l’aire que respirava.
Matava ramats i persones, cada dia van decidir entregar-li una persona perquè així es saciés i no causés la mort a tort i a dret. Cada dia es feia un sorteig per decidir qui seria lliurat a la temible fera. La bèstia ja li estava bé aquets sistema.
Però un bon dia li va tocar a la princesa, la més princes de totes; la filla del Rei. El Rei accepat el destí de la seva filla i la bonica jove va anar al sacrfici vestida de blanc.
De cop i volta va aparèixer un valent cavaller amb cavall blanc i armadura daurada i lluent a combatre el monstre per tal d’alliberar la princesa i la població de Montblanc.
Va ferir de mort al drac i el va entregar als vilatans del poble que l’acabaren d’assessinar. De la sang del Drac nasqué un roser i d’ell les roses més boniques, la més vermella i maca li entrega Sant Jordi a la princesa.”
Aquesta és si més no la versió catalana de la història, que no és més que una adaptació de la història escrita per Santiago de la Vorágine al segle XII en la seva obra titulada “La llegenda daurada”. Curiosament, en aquesta versió catalana, es diu que aquest acte heroic es va arribar a conèixer per tot el món, i que l’emperador romà va fer cridar a Sant Jordi, que era soldat seu, perquè li expliqués la raó d’aquella gesta. Ell, sense cap mena de problema, li va dir que ho havia fet per revelació divina, de Déu i del seu fill Jesucrist. Això va irritar a l’emperador i el va fer matar per declarar-se cristià. També cal dir que una llegenda molt similar a aquesta s’explica sobre Sant Mer, un sant molt venerat al Pla de l’Estany.
L’any 1457 la Generalitat de Catalunya declara el 23 d’Abril festiu a casa nostra, tot i que actualmentés un dia feiner.

El 23 d’Abril dia dels enamorats catalans. El noi regala una rosa a la seva “princesa”, tradició que data del segle XV, ja que es celebrava a Barcelona la fira dels Enamorats i a totes les noies que acudien a la misa que es celebrava a la capellà de Sant Jordi al Palau de la Generalitat se’ls hi donava una rosa vermella.
I les noies regalen un llibre, tradició més recent, va començar l’any 1930 dia de la mort de Cervantes, Josep Pla i William Shakespeare.

Qui era Sant Jordi realment? Com ja he dit era un soldat romà que entrà a formar part de la guàrdia personal de l'emperador romà Dioclecià. Aquest emperador va ordenar l’any 303 una persecució molt exhaustiva contra els cristians. Ell al negar-se a fer.ho, es va declarar cristià i va ser torturat i executat tot tallant-li el coll.

Però d’on va venir aquesta història o llegenda sobre el Drac, i la rosa? Va passar de debó? Qui la va explicar per primera vegada? Aquestes dades no les tenim realment i és per això que és una llegenda, o potser un mite, un conte que expliquem als nens sobre dracs, princeses i cavallers valents; però no un conte qualsevol, sinó un conte català succeït a les contrades de Montblanc.

Il·lustracions
Són diverses les imatges de caire religiós que trobem entorn a aquest Sant, totes elles amb una imatge ben similar del que va ser durant molt anys patró dels cavallers.

  

Aquesta que us presento a continuació és la imatge que tenia Rafael d’aquest heroï.

 

Protagonista de molts contes, Sant Jordi s’ha convertit en una autèntica llegenda per als escolars d’arreu del nostre país.

      

No us oblideu nois de regalar en aquest dia tan especial, una rosa a la vostra estimada.

 

 

Hola a tots i totes!

Com vaig dir, m'he informat sobre més coses sobre aquesta interessant trobada que us recordo que tindrà lloc a Gràcia el proper 23 d'Abril al Pla de Salmerón. Gràcies a la informació proporcionada per Casa Anita, tenim els horaris en que hi seran els il·lustradors:

MATÍ (a partir de les 11. h.)

Jordi Vila, Roger Olmos, Cristina Losantos, Pablo Prestifilippo, Arianne Faber, Mercè Galí, Núria Giralt

TARDA (a partir de les 17. h.)

Alba Puig, Riki Blanco, Sergio Mora, Gustavo Roldán, Ignasi Blanch, Anna Castagnoli,
Pablo Prestifilippo, Rebeca Luciani

Pel que fa a les darreres obres publicades per aquests il·lustradors en destaquem les següents:

Ignasi Blanch
El nen koala, Sd Edicions, 2007
Alicia, Ed. La Galera, 2007
Fill de rojo, Tantàgora, 2007

 

Rebeca Luciani
El somriure de la Daniela, Kalandraka- Hipòtesi, 2007
La torre de la donzella, Pub. Abadia Montserrat, 2006

Gustavo Roldán
L’ericó, Thule Edicions, 2007
Ximpleries, Ed. La Galera, 2008

 

Alba Garcia Puig
El cirerer, Sd. Edicions, 2006
Clara, Sd. Edicions, 2007

 

Riki Blanco
La casa del misteri, Ed. Combel, 2007
Com un peix a l’aigua, Ed. Thule, 2007

 

Jordi Vila
Les millors rondalles Andersen, Ed. Combel, 2007
L’avi ocellaire, Lynx Editors, 2007

 

Núria Giralt
El sonall de la Txell, Sd. Edicions, 2008

Roger Olmos
La llegenda de sant Jordi, Ed. Baula, 2008
Sherlock i la joia..., Ed. Lumen, 2008

 

Cristina Losantos
I ara què vé..., Ed. La Galera, 2006
El  restaurant d’Adrià Poteito, Ed. Cruïlla, 2007

 

Mercè Galí
Poesies amb suc, Ed. La Galera, 2007
El secret dels titelles, Ed. Tàndem, 2007

 

Anna Castagnoli
El cavaller Pepino, Ed. Oqo, 2006
Caminos sin nombre, Ed. Oqo, 2007

Pablo Prestifilippo
Manual de calcetines salvajes, Faktoría K de Libros, 2006
Instrucciones para despertar a una silla dormida, Faktoría K de libros, 2007

 

Arianne Faber
Fent equilibris, Ed. Thule, 2008
Zoo, Ed. Tàndem, 2006

 

Sergio  Mora
La semilla piloto, Ed. Thule, 2007
El secret del rei Lluc, Ed. Oqo, 2006

Tots ells de qualitat excel·lent, tot i que a mi em sap greu no poder anar al matí, ja que hi va un il·lustrador que és dels millors del panorama de l'àlbum il·lustrat actual.

Espero que us resulti útil i interessant aquesta trobada i que vinguin moltes més.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Reprenc les recomanacions de llibres de Sant Jordi amb contes infanils, contes bonics i una veritables joia. La voleu descobrir amb mi?

EL CAVALLER JORDI, Guido Van Genechten, Símbol Editors (2007) --> Què us puc explicar d'aquest autor que no us hagi dit ja? És bo, tendre, infantil i amb històries senzilles i boniques que arriben als més petits. Una estranya versió d'un cavaller que curiosament es diu Jordi. En Jordi sovint fa la migdiada sota l'ombra d'un vell roure, i somia. tot el que passa en els seus somnis esdevé real, aquesta vegada en Jordi és un cavaller de l'Edat Mitjana, amb una armadura molt forta per enfrontar-se als perills de l'època. Un conte de dracs, princeses i cavallers per als més petits. Molt bonic!

SANT JORDI! SANT JORDI!, La Galera (2006) --> La història que ens ocupa, és una adaptació de la llegenda pensada per als nens d'avui, amb unes il·lustracions magnífiques ens endinsem en el món d'una de les llegendes més arrelades al nostre país.

SANT JORDI, EL DRAC I LA PRINCESA, Josep Lorman, Editorial Marge Books (2006) --> Més que la llegenda de Sant jordi com a tal, aquest conte ens narra una història sorgida gràcies a la llegenda. representa que hi ha un parc temàtic amb el nom de Medievàlia i que el protagonista de l'espectacle estrella: el drac; ha sofert un accident. Aleshores per tal de substituir-lo, vénne un munt de dracs que només porten problemes. Finalment, el dia de la reaparició del Drac, el drac lesionat es recupera.

Una versió divertida i original de la història, ideal per aquest aèpoca de l'any.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI, Editorial Cruïlla --> Aquest contwe és un clàssic de Sant Jordi, amb il·lustracions típiques i senzilles però que té com a curiositat que és per a nens que s'inicien en la lectura. tot és imatge i el poc text que trobem són paraules soltes o frases molt curtes identificatives de la història. Ideal per a nous lectors 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI, Il·lustrador Roge Olmos, Editorial Baula (2008) --> Aquesta és una novetat en tota regla i la joia de la que us havia parlat al principi. La història: Temps era temps, hi havia un reialme governat per un rei i aterrat per un drac que cada dia es menjava un animal del seu bestiar. Un dia els animals es van acabar i va començar a menjar-se les persones fins que... Ja sabeu la història, no?

Parlem del que hi podem trobar a l'interior. Amb una portada que no fa justícia al que trobem a l'interior, però que et crida suficientment l'atenció perquè l'obris. Un àlbum il·lustrat preciós, unes imatges diferents, originals, estranyes o fins i tot una mica tétriques, però d'una bellesa extraordinària. Realment en Roger Olmos té una gràcia especial, és d'aquells il·lustradors que t'agraden o t'horroritzen però que mai deixen a ningú indiferent. Un drac temible, els ulls d'una princesa atemorida... cada imatge parla per sí sola. Si voleu regalar un conte de Sant Jordi i no sabeu quin regalar, us recomano molt fermament aquest. Una joia!

Fins aviat! Feliç Sant Jordi!