Bé ja s'ha acabat la bona vida de no fer res. Ja em començava a acostumar, però clar, una s'ha de guanyar les garrofes
Avui ha sigut el primer dia de feina a la meva nova empresa GRANDVALIRA.
El balanç d'aquest primer dia: molt positiu.
Una bona acollida, companys simpàtics i agradables. Molta informació de cop però ben organitzada.
Molts avantatges socials, com forfait gratis a totes les pistes del país (per fi apendre a esquiar o fer snow!!!!), descomptes en varis establiments, poder menjar per 3€ al dia...Sortir a les 6 de la tarda...
I encara que al hivern podem fer més hores de lo normal, només son 3 o 4 mesos i al estiu tenim un súper horari de 6h dia i divendres 5 només!!!!
Està una mica lluny a lo acostumat aquí, però es l'únic dolent que li veig de moment. I es que cap feina es perfecta.
Us deixo una foto de l'estaciò aquest hivern passat :
En Jesús M. Tibau, escriptor i autor del bloc Tens un racó dalt del món, ens convida a participar al 25è joc literari tot visitant 8 blocs arreu de comarques i països catalans que ens donen les pistes per poder trobar la solució al joc.
Una proposta molt interesant i cultural amb premi inclós
Ahir a les 2 del matí vaig haver de sortir al balcó a escridassar algú que no tenia clar que a Andorra, ni es festa, ni es celebra el dia de la hispanitat i que estava "delectant" a tots els veïns amb un xumba-xumba que provenia del seu cotxe acompanyat d'uns crits de "Viva la Pilarica"
Fent un tomb per els blocs em trobo que el PP ja te bloc a Gracianet (que per cert m'ha copiat la capçalera amb la foto de Montmartre... ) i que per "animar" a que els catalans festegin el 12 d'octubre fan una mena de pancarta on es pot llegir: NOSTRO ORGULL
Algú em pot dir si de veritat han penjat això per tot arreu????
Us deixo una troballa del Youtube on al programa CQC Argentina es mofen de la incultura de molts al festejar un dia sense saber el motiu de la festa.
No us perdeu el personatge de la bandera espanyola amb torito:
Avui fa una setmana que em vaig quedar sense feina.
Sóc una persona orgullosa de mi mateixa perquè sé que una de les coses que faig perfectament es treballar.
Porto més de 10 anys en el difícil món laboral i sempre m'he sapigut adaptar al lloc de treball on he estat. Sóc constant i em supero dia a dia.
He apres en poc temps programes que ni había sentit en la vida, m'espabilat parlant i escribint llengües que coneixia poc.
He negociat amb transportistes, amb proveïdors, he tingut companys arreu del món...
Sé com es fa una vichysoise, la col·locació dels coberts, com es serveix el vi, quines tèndencies i colors es porten i senten millor amb roba i complements, fer plànols per amoblar un pis, decorar, quines cremes van millor a cada tipus de pell, perquè serveix cada medicament...
He fet amics que encara conservo a totes les empreses per on he passat...
Però no hi ha prou.
No hi ha prou perquè si en 6 mesos destaques més que una persona que està per sobre teu que porta 16 anys a l'empresa, et fan mobing, i com aguantes, t'acaben fent fora.
Així que aquí em teniu, un altre cop al mercat laboral, enviant CV com una boja i sense cap entrevista de moment
Tothom em diu que no em preocupi que trobaré feina de seguida però una sempre té por a que se li acabin els cales de l'indemnització i es més, a sobre a Andorra ni tens atur ni et renoven la rèsidencia si no tens feina. I a mi se m'acaba el mes que vé
En fi, esperem que un dels següents post sigui per dir-vos que ja tinc una feina nova i que m'encanta
Després de molts dies torno amb un last discover de música. No sé si vosaltres seguiu o heu vist algún cop Grey's Anatomy però fa poc vaig adquirir la BSO i té música força bona. Com a mostra us deixo aquesta de The delgados:
I fought the angels here today Hope my defeat will end this play Everybody knows that I only have myself to blame Softly softly wins the game
Trust I'll try to learn again My words are seldom for a friend
Knew at the time that they came out Wish I could have them disallowed Everybody knows that We say things we do not mean Everybody knows that We say things that are unclean
Trust I'll try to learn again My words are seldom for a friend
Run conversations in my head Write my own scripts to dish the dread And if I speak out loud I will have to change the rules For speaking's out of bounds If it's practised by a fool
Trust I'll try to learn again My words are seldom for a friend So lend me an ear to lean upon To speak to and learn my speaking from
Ahir vaig poder gaudir d'un magnífic concert del Miguel Bosé aquí a Andorra.
Va ser d'aquelles coses que no les planifiques i surten soles.
Tinc la sort de tenir una meravellosa i encantadora companya de pis que es periodista, així que amb passi de premsa que ens vam anar cap allà.
He de dir que el Bosé es un artista del que mai he sigut fan incondicional, però que sempre ha estat present a la meva vida. I es que els seus 30 anys de carrera i els meus 32 de vida han viscut lògicament un mateix temps.
Últimament m'ha conquistat amb el duet que fa amb la Julieta Venegas del Morena mía i després de escoltar l'últim disc Papito i veure'l en directe, ja m'he convertit en fan.
He de dir que té un bonissim directe. Una veu increíble, una molt bona interacció amb el públic i encara que els anys passen, en persona es un CAXO DE TIO AMB MOOOOLT DE MORBO
Cançons com Don diablo o Superman ens van transportar a moltissims anys enrere, quan no aixecavem un pam de terra.
Ballant i saltant com boges amb Morena mía, Amante bandido o Nena. Aquesta última deixada molt acertadament per el final dels bises.
O amb la pell de gallina i els sentiments aflorint vam viure Olvidame tú, Te amaré o Situ no vuelves d'entre altres.
Mmmm... Encara sento la seva profunda veu i em venen imatges...
Ha sigut una experiència inoblidable.
Gràcies Miguel per ser un "artistazo" i gràcies Montse perquè sense tu no hagués sigut lo mateix
Us deixo el video de Si tu no vuelves amb Shakira (tot i que els toros no m'agraden gens):
Desde que vaig arribar a Andorra fa uns tres mesos, em vaig adonar que els polítics i la gent que mana es igual a tot arreu.
A Barcelona ens queixem del transport pùblic, de la zona verda, zona blava, etc... Andorra les queixes no es diferencien molt de les de la gran ciutat.
Vaig llegir un artícle a un dels diaris gratuits d'aquí i crec que l'opinador la va clavar tant que més que explicar-vos quines son les queixes generals al país, us copio un tros de l'article.
Si heu estat a Andorra últimament o penseu pujar-hi, aquesta es una bona guia
"Entrada sud: Una pila de vehicles passen ordenadament i molt a poc a poc (quin remei els queda). Ara dos carrils, ara un, ara un gir a l'esquerra, ara una rotonda. Tres quilòmetres més amunt.
- Ja hem arribat, deu ser aquí.
- No, que no hi ha botigues, ai a més no veus que no hi para ningú.
- Oiga, por favor, ¿esto es tal sitio?
- No, todo recto, 6 kilometros más arriba.
De sobte, s'ha acabat la cua, un munt de carreteres i vials nous apareixen, amb unes rotondes curioses (per la forma) i amb escultures modernes incloses.
- Podrien fer com al programa aquell de la tel, en què es dediquen a explosionar escultures lletges i sense significat (no recordo el canal).
Quines rotondes més rares tenen en aquest país, aquesta sembla un cacauet.
El bus per una banda, ara per l'altra, ara sí, ara no, ara agafo un forat, ara també... Aquest senyal lluminós que no funciona, l'altre tampoc, l'altre està al revés.
- ¿Què fan els obrers al mig de la carretera, i la patrulla de policia a la rotonda?
- Carai, quin túnel més bonic, el problema és que jo no hi volia entrar.
Després de patir una estona per arribar i per trobar aparcament, un munt de gent, repartits en un sol carrer, d'aparador en aparador, perquè el que és a dins les botigues i comprant, més aviat pocs.
- ¿Bon día, que té tal producte?
- Habléme en español, que no le entiendo.
Botigues i més botigues, bars, hotels, restaurants... Un parc amb ànecs (si no els xafa algú amb el seu vehicle)
Bé, com que últimament tinc el blog abandonadissim (desde que vaig canviar de vida no tinc ordinador a casa...) i l'altre dia vaig veure que la figurita em va nominar fa temps... Aquí teniu:
1. Quan era petita em vaig sentir una mica nòmada, ja que durant els meus primers 10 anys de vida vaig estar visquent a Bellvitge, Sant Boi, Les Corts i finalment a l'Eixample amb els conseqüents canvis d'escola... Coses de mon pare...
2. I parlant d'escoles, mai vaig estar a un cole de monjes fins que a 1er de BUP el meu institut va tancar i al meu pare no se li va ocorrer un altra cosa que matricular-me a un per fer 2on de BUP... Imagineu-vos les que vaig liar... Em van fotre bronca per fumar al carrer davant del cole perquè donava mal exemple als petits, treure'm de clase per dir que el que deia l'esglesia de com va començar la vida humana a la terra (Adan i Eva) no tenía sentit ja que havien tingut dos fills mascles ¿...? i un llarg etc... Evidentment no em vaig treure el curs
3. No m'he casat mai però vaig estar visquent amb un noi 8 anys de la meva vida, així que com si ho haguès fet. Em vaig equivocar i em va anar fatal i sí, potser vaig correr massa...
4. Fa 3 anys vaig estar sortint uns mesos amb un noi que es diu Marçal, del 74, signe del zòdiac verge i es dedica al disseny gràfic. La meva següent parella que vaig conèixer per internet al cap d'un any es diu Marcel, del 74, signe verge i es dedica al disseny web. Increible però cert. A vegades la realitat supera la ficció.
5. Vaig estar treballant 8 anys a les oficines de Massimo Dutti. Vaig començar a magatzem colocant i contant roba, i vaig ascendir 3 cops acabant de mà dreta del director de totes les botigues que tenen al mòn. Em sento orgullosa perquè va ser tot per mèrits propis, sense fer-li la pilota a ningú (tot el contrari, sempre he sigut molt guerrera), m'ha donat un bon CV i per més inri sense estudiar una carrera
eres para mi, me lo ha dicho el viento, eres para mi, lo oigo todo el tiempo, eres para mi
la sombra que pasa, la luz que me abraza tus ojos mirandome, la calle que canta su canto de diario, el mundo moviendose, y yo se que tienes miedo y no es un buen momento para ti y para esto que nos viene sucediendo, pero
eres para mi, me lo ha dicho el viento, eres para mi, lo oigo todo el tiempo, eres para mi.
el espejo que da su reflejo en todo lo pinta tal como es, mi cuerpo que no tiene peso si escucho tu voz llamandome y yo se que tienes miedo y no es un buen momento para ti y para esto que nos viene sucediendo,
dejame sentir mas de la cuenta, el corazon es un musculo, si no late revienta, extraño, mirarte de lejos, decir unos tonos, parecemos tan viejos, tiempo, mm, ¿quieres mas tiempo? mirame la piel no ves a caso lo que siento? tu eres para mi yo soy para ti el viento me lo dijo con un soplo suavecito y yo se que tienes miedo y no es un buen momento para ti y para esto que nos viene sucediendo, pero
eres para mi, me lo ha dicho el viento, eres para mi, lo oigo todo el tiempo, eres para mi.
tu eres para mi yo soy para ti el viento me lo dijo con
un soplo suavecito
eres para mi, me lo ha dicho el viento, eres para mi, lo oigo todo el tiempo, eres para mi.
Feia tant que no entrava a gracianet que quasi no m'enrecordo de la contrasenya!!!
I quantes coses noves!
Bé, el motiu d'aquest paréntesi al meu bloc ha sigut el meu trasllat a Andorra.
Siiiii, al final després de moltes entrevistes, pujades i baixades, busqueda de pis, tramits d'immigracio etc... Fa dos mesos que sóc resident a Andorra.
El canvi de vida m'està sentant molt bé
Ja us aniré explicant perque això si, m'he quedat sense ordinador personal i estic escrivint desde la feina
De moment us deixo una bonica foto del meu nou país.