De vegades, a la nit, passejant per Gràcia, pensava que la ciutat era un cos inmens que somiava, i que jo era part del somni del barri, produida pel somni dels carrers, de les places, de les cases.
(Segueix)
De vegades, a la nit, passejant per Gràcia, pensava que la ciutat era un cos inmens que somiava, i que jo era part del somni del barri, produida pel somni dels carrers, de les places, de les cases.
(Segueix)
Quants mesos ! mesos ja que no soc una guiri... I no és que hagi renunciat al te amb llet pel carajillo de Pujol,o que hagi arribat a pronunciar correctament la "ll" geminada de "Sabadell", o que pugui contar de memoria la historia del Timbaler del Bruc. No, senzillament ...
(Segueix)Faig l'hipotesi que el guiri de veritat no sap que ho es. Per tant, qui ho sap, ja potser no es guiri del tot.
A veure. Entrem en el concepte "guiri". Tachan ...(Segueix)