El 2006 mai no va acabar, el 2007 mai no ha començat
Feia temps que cada any anava passant més o menys de la mateixa manera... cap d'any... festa i un nou any que comença amb noves propostes... nous desitjos que demanes després d'haver pres el raïm, ... en el meu cas, olives...
Però l'any 2006 mai no va acabar pq en el moment que aquí se celebrava, jo volava. Volava cap a Méxic, i quan vaig arribar i vaig encendre el móbil m'arribaven molts missatges d'aquells típics d la data. Però per a mí al país on havia arribat encara quedaven 6 hores per acabar l'any,... i el cansament i el viatge no em van deixar arribar a l'hora de celebrar l'any nou. I així el vaig rebre, en somnis, amb il.lusionsi expectatives sobre el que anava a viure a Méxic. Un país que en aterrar-hi, em va donar la sensació de no haver-lo deixa't mai. I aquesta vegada anava per poc temps, 20 dies, però amb uns objectius marcats i clars. I amb moltes preguntes a dins meu, amb il·lusions i amb pors, pero convençuda i segura, amb ganes... i així van passar aquells 20 dies, d'entrevistes, de compartir, de currar com mai sentint que tot allò tenia un sentit
Així, que com he anat veient a la vida,... de vegades allò que menys expectatives et crea com aquest any 2007, et porta les millors coses que normalment esperes i no arriben, i així quan menys les esperes, venen soles. De moment aquest any que mai vaig rebre m'està donant, molts somriures, em trobo en un dels moments més estables de la meva vida. Podria dir, que sóc feliç!!! Em sento bé!!!!
I ara... també s'obren moltes expectatives sobre el projecte comunitari que portàvem entre mans des de fa més de dos anys...
Ganes i dubtes, pero sobretot molt il·lusió per iniciar aquest nou camí compartit. I a l'hora amb ganes de seguir i acomplir aquests somnis personals de marxar un temps llarg per América Central i Llatina, per aprendre, formar-me i decidir-me si s'escau, amb la il·lusió de tenir una base que és la que vols per un futur, potser diguem-ne més estable.
Contenta de construir un present i un futur alternatiu al model establert. Aquest darrer mes super-intents de treballar en l'informe allunyada del meu barri, Gràcia, ha fet que m'adonés molt de com s'està tornant. I la paraula més immediata que em ve al cap, i em ve a mi, sense ànims d'ofendre ningú, és fàstic. Fàstic de veure en que s'està convertint aquesta Vil·la de Gràcia. Què qui la pot viure i se la pot permetre, ja no és Vil·la, sinó simplement, "Fashion Gràcia", aquest barri que setmana rera setmana obre una botiga de disseny nova, on la gent ja no sent el barri com a barri sinó com a viure en la festa constant dels bars on et cobren algo més de dos euros per permetre't una birra. Aquest barri, que per mi no és barri, però que està canviant de fesomia, aquest lloc que tant m'estima i que tant m'he estimat ja no el sento com a meu, ja el sento com a intrús.... Però això és una altra de les sorpreses que em dona aquest 2007, obrir-me del tot els ulls i adonar-me que el que vull és el contacte amb la terra, el contacte amb la gent, el viure amb sinceritat i amb compromís la teva vida i la que comparteixes, junt amb els espais que t'envolten.... I això és tot per avui!!!
Els millors desitjos per aquest any en el que ara desperto!!!!